Creix a les mans l'embruix dels astres...

Joan Graell i Piqué

Publicat el 1 de maig de 2016

L’art de fer vi

Aquests dies estic llegint un llibre molt interessant de la col·lecció Retrats de vi del Servei de Publicacions de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona). Aquesta col·lecció ha escollit un estudiant de cada promoció de la facultat d’Enologia a fi de donar a conèixer la seva experiència professional i personal. Concretament, el llibre que jo tinc està dedicat a l’enòleg d’Organyà Toni Sánchez Ortiz; el qual es va graduar a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (la mateixa on jo vaig començar estudis de filologia catalana). Ell va ser el primer estudiant de la llicenciatura de segon cicle que obtingué una beca Erasmus per anar a completar els seus estudis a la Universitat Victor Segalen de Bordeus, on va rebre classes dels gurús del món del vi. Malgrat això, la simbiosi íntima, gairebé mística, entre sòl, clima i home que transmeten els seus vins l’ha après amb el treball del dia a dia a les finques de l’Alt Urgell, el Priorat, el Tarragonès i el Montsant, on té cura dels ceps, i durant les seves estades professionals assessorant la producció vitícola de cellers en diverses regions d’arreu del país i també a l’estranger (Austràlia i Nova Zelanda). El Toni és un dels homes que conec que més treballen i més devoció posen en el que fan. Però la seva fe no és cega. Tot el contrari: dóna molta llum. Així ho expliquen alguns dels seus alumnes del curs de someliers que actualment imparteix a la URV. Aquest llibre, en darrer terme, posa de manifest que Universitat i terra no són incompatibles. És just tot el contrari, es necessiten i es complementen. El cep menja, veu i pateix a la terra, però ha de menester el coneixement que es transmet a les aules de la facultat d’Enologia perquè el suc del raïm arribi amb les millors condicions possibles de maduració i fermentació al trull, on adquirirà el seu tarannà, i finalment pugui reposar a l’ampolla. El llibre ho explica i ho analitza d’una forma entenedora, entranyable i visualment molt atractiva. Quedeu-vos amb això: el reguitzell de paraules que acabo d’escriure pren cos quan llevo el tap al Saurí i el deixo rajar dins la copa. El Saurí és un vi excel·lent. A banda de les qualitats que hi troben els someliers en el sabor i l’olor, ho és perquè té el poder de restablir les facultats de l’ànima.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Graell i Piqué | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent