El foc i les cabres
Il·lustració: Àngel del Pozo
El relat “El foc i les cabres”, publicat a la secció Primers relleus, que obre el número 36 de la revista Cadí-Pedraforca, desgrana records d’infantesa i de joventut a Cambrils i a l’Alzina, d’on era la meva mare, i algunes experiències familiars de la memòria oral de cal Jepo que m’havia explicat el meu pare, però passades pel sedàs de la literatura, amb algun toc oníric i de realisme màgic.
Comença així: Dec el meu nom al meu padrí patern, a qui no vaig arribar a conèixer mai, perquè va morir uns anys abans que jo nasqués. De totes les històries que el meu pare m’havia explicat d’ell, n’hi ha una que em té el cor robat. Una nit d’hivern, després de fer una estona de companyia a la seva filla vora el llit, fins que es va adormir, es va asseure, consirós, al banc del foc. A fora feia un fred que esquerdava l’ànima, i ell alimentava les flames amb troncs de pi i amb l’enyor de la Maria, la meva padrina, que era nou anys més jove que ell. Feia molts mesos que havia marxat a Barcelona, contra la seva voluntat, a fer de dida durant un temps, fins que hagués reunit els diners necessaris per a satisfer tots els deutes que tenien. Al padrí el feia patir la seva filla, que era molt xica, perquè no sabia com consolar-la cada vegada que preguntava per la seva mare, i temia que la tristesa li devorés els ulls. Algunes nits somiava que la Maria, a Barcelona, havia d’alletar nadons d’esperit tèrbol. I es despertava en plena nit, molt angoixat. Només el confortava el fum del tabac. Aquella nit estava tan anguniós que va agafar una brasa del caliu amb els dits, sense por de cremar-se, i quan la deixà caure dins la pipa, mentre el tabac s’encenia, li semblà veure la figura d’una cabra entre les flames de la llar. L’endemà al vespre, quan va tornar del tros i va trobar la Maria a casa, el cor se li va eixamplar: no tenia la cara pàl·lida i el cos extenuat, com havia somiat, sinó que el seu rostre irradiava felicitat. Aquella va ser la primera vegada, però no l’única, que la padrina el va veure plorar.
Si voleu llegir el relat complet, podeu comprar la revista Cadí-Pedraforca núm. 36 al vostre quiosc de referència. I també en format digital a iQUIOSC.cat.
