Creix a les mans l'embruix dels astres...

Els bancals del vers

◊ B15

Raíces | Frida Kahlo

Conjur

Contra la bèstia remoguda als llençols,
entro al bosc a collir plantes.

Espígol pels narius
i un manat d’arrels silvestres
col·locades a l’altura de l’estèrnum.

Invoco el son agitat de l’adormit
i la tensió de la musculatura
que el converteix en pedra humana.

Apropo els dits
als plecs del seu front
i canto fluix melodies tortes.

Potser ningú mai sabrà per què
els arbres es connecten sota terra.

Qui sap si mirar endins,
si mirar avall,
ens alliberarà de la ceguesa.

Però ara desperta.
Quanta febre
se’ns desplega per les plomes.

L’alegria dels nostres dubtes
ens farà dignes.

Anna Gual

Altres semideus
LaBreu Edicions, 2019

Podeu escoltar el poema recitat per Anna Gual aquí: