Exposició “La veu de la terra”

La Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell acull, des del 14 de juny fins al 31 de juliol, l’exposició “La veu de la terra. L’Alt Urgell”. La mostra, sota el comissariat de Núria Garcia Quera, recull textos de disset autors de l’Alt Urgell, acompanyats d’un vídeo produït en el marc del Pla de Transició al Treball de la Seu d’Urgell. En la gravació, patrocinada per l’IDAPA, diverses persones llegeixen els fragments literaris.

Al meu plafó hi han inclòs aquest fragment del conte Bancal, roca, ocell:

Als corriols de l’aire hi escolto una veu que em despulla per dins: «Tu i jo som immortals —em diu— i patim el dolor fosc dels averanys.» ¿És una dona de fum i aigua que ha sorgit del no-res portant —a tall de goig— l’embruix de la nit i la llavor de la pluja? Aquesta vegada no. És una dona d’Alinyà, de carn i ossos, que no aconsegueixo treure’m del cap. La vaig veure fugaçment en el primer viatge que vaig fer amb la mula per anar a buscar canyes al riu de Perles: es remullava la pell bruna a la font de l’Aiguaneix i, en veure’m arribar, es va embolicar amb un llençol que portava; em va mirar de fit a fit, però no em va dir ni una paraula. Si la torno a veure, em farà parar boig de tan captivadora i ben feta com és. El segon camí que hi vaig passar hi tornava a ser, ajaguda de pèl a pèl sobre la molsa, i em va posar la mel als llavis per aprofitar-se del meu desig…, i fer-se un tip de riure! Ja ho diu la corranda:
«A Perles són les merles,
a Cambrils les gentils,
a Alinyà les fumades
burladores de fadrins.»
Podeu veure i escoltar la notícia publicada a Pirineus TV en aquest enllaç.
 ………………………………………………………………………………………………………….

DVD SONS d’ARAM Percussió i paraula

caratula DVD

SONS d’ARAM és un recital de veu i percussió en què l’aram de la bateria es fon amb el delit de les paraules. Els poemes de la primera part pertanyen al llibre Vent d’aram, de Joan Vinyoli, llevat del darrer, que és del recull Les hores retrobades; la segona part està concebuda amb poemes de tots els meus llibres, i altres d’inèdits. La majoria tenen, com a rerefons o motiu poètic, la natura i la muntanya.

Aquest recital va ser gravat en directe a la sala 2 del cinema Guiu de la Seu d’Urgell el dia 22 de març de 2014.

Bateria i percussions: Arnau Obiols              Rapsode: Joan Graell

http://youtu.be/BkCNjgEepZk

Aquest vídeo, penjat a youtube, és un fragment de 2.15 minuts del recital. Si voleu tenir el recital sencer, de 55 minuts de durada, podeu comprar el DVD als punts de venda de la revista Lo Banyut (el DVD es ven per separat, al preu de 8 euros o conjuntament amb la revista, amb un preu total de 10 euros).

També el podeu comprar enviant un missatge de correu electrònic a les adreces següents:

arnau_obiols@hotmail.com
joangraell71@gmail.com

 

TERRA ESCRITA. Llegeix Pirineu

Lectura compartida de poesia i prosa celebrada conjuntament amb els integrants del Club de Lectura d’Organyà el dia 6 de setembre de 2013, a les 10 de la nit, en l’acte Terra escrita. Llegeix Pirineu, dins el marc de la XVII Festa i Fira del Llibre del Pirineu, en el qual vam llegir textos d’autors pirinencs (o que tenen alguna relació amb el Pirineu) amb l’acompanyament musical de La Sonsoni.
Jo vaig ser un dels encarregats de llegir textos en vers. Per a aquesta ocasió vaig escollir poemes de Josep Grau i Colell, Vicenç Llorca i Manel Figuera que ben aviat trobareu publicats, entre altres poemes d’aquests autors, a la categoria Bosc poètic.

World Poetry Movement

Lectura de poemes celebrada a la sala La Llacuna d’Andorra la Vella el dia 24 de setembre de 2011, a les sis de la tarda, en què ens vam reunir poetes d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya per afegir la nostra veu a les de la resta de poetes del món.
El World Poetry Movement, al qual ens vam adherir amb aquesta lectura, va celebrar aquest dia més de 800 lectures de poesia arreu dels pobles i ciutats del món.

Reprodueixo la Declaració del World Poetry Movement.

(continua…)

Declaració del World Poetry Movement 24 de Setembre de 2011

Avui ens reunim per fer més gran una onada exultant de poesia que s’està movent pel món, d’escenari en escenari, on concorren persones lligades al mateix desig, a la mateixa aspiració per assumir el repte de les grans transformacions de l’esperit, construint un gest, una actitud oberta a tots els canvis i ruptures necessaris per fundar un món concorde a la vida i no subjecte als designis de la devastació.

Avui celebrem que som trànsit joiós cap a un nou moment, cap a una nova atmosfera que propiciï una llum congregant i pau sense tractats ni demagògies.

Avui ens reuneix un ímpetu renovat amb l’ànim d’incidir en les urgents transformacions, davant dels reptes d’aquest moment en el qual perilla la vida de moltes espècies, entre elles la humana.

Avui aquesta convocatòria és possible gràcies a la força concurrent de la poesia, i és el poema l’instrument màgic d’expansió de l’energia necessària per obrir la nostra ment, el nostre cor i el nostre esperit i, així, saltar cap a aquella dimensió on puguem portar els nostres somnis, símbols i desitjos al plànol de les realitzacions.

Sabem que un poema no aturarà tsunamis ni guerres.

Però un poema és un escut davant del llenguatge de la devastació, la guerra i la sobre explotació.

Un poema no guarirà a 1.020 milions de persones que pateixen gana crònica en el món, un poema no aturarà la mort per inanició de 750.000 habitants de Somàlia.

Però un poema és expressat per reafirmar-se en la vida.

Un poema no resoldrà els problemes bàsics de la humanitat vulnerada.

Però un poema és somni, visió, oxigen de l’esperit.

Un poema no conjurarà als monstres climàtics.

Però un poema és una porta que s’obra quan tot sembla sense sortida.

Un poema prepara la ment per a allò que serà i que encara no sabem.

Un poema és el lloc de les conjuncions màgiques i simbòliques que ens reafirmen com a espècie, escindida entre l’animal i l’humà.

Un poema és somiar un món nou, i en això li dóna validesa i sentit a la realitat en la qual vivim. Un poema flueix creant un futur mental des del qual creixerà la civilització del demà. Per això una societat que falla en el camp de l’art i la literatura és una societat que s’ha fossilitzat mentalment, i està fent malbé la seva capacitat d’autorenovació i rejoveniment.

Els poemes ens recorden que la fam, la guerra, la superpoblació i la pol·lució no són efectes de la nostra manca de tecnologia o recursos, sinó de la nostra carència d’ètica i amor.

I els poemes són claus que poden obrir per a nosaltres la casa del tresor de les nostres riqueses comuns; l’amor humà, la saviesa, la creativitat i la bellesa: tresors que es fan més abundants quan són compartits.

Un poema és la causa de les grans convergències espirituals. Un poema ens fa comprendre que la poesia és l’ecologia dels ecosistemes simbòlics. La poesia és la biologia de l’esperit, el motor dels somiadors, d’aquells que aspiren a donar el salt cap a una nova dimensió de l’ésser, en la qual sigui possible existir sense el llast de les injustícies que hem heretat i que ja és temps que cessin.

Poemes per alimentar el somni per una humanitat autèntica, per fi alliberada dels grans errors.

Per la dignitat que ens dóna la poesia, avui ens unim a un cor mundial per la vida, pel canvi veritable, ara que ens moguem per un marge perillós de la nostra història humana.