Ressenya de Llibre del vesc a Serra d’Or

Ressenya de Llibre del vesc, escrita pel poeta Vicenç Llorca i publicada al número 604, d’abril de 2010, de la revista Serra d’Or:

Joan Graell, poeta nascut a Cambrils (Solsonès) el 1971 i afincat a Organyà, és autor de tres llibres de poemes publicats en editorials pirinenques: Un llapis com el vent (Garsineu, Tremp, 1997); Memòria de les pedres (Garsineu, Tremp, 2002) i Afrau (March, Vallbona de les Monges, 2005). Ara, quatre anys més tard, dóna a conèixer Llibre del vesc (Salòria, La Seu d’Urgell). Es tracta d’una obra pregonament pirinenca tant en la forma com en el fons. Així, l’edició compta amb la col·laboració d’un artista destacat del Pirineu: Philippe Lavaill, que ha il·lustrat molt bellament les pàgines interiors. I un pròleg signat conjuntament per Clara Tarrida i Toni Romero.

Allò més destacat és la tematització del bosc com espai que capta i orienta la mirada poètica. Ara bé, convé precisar que aquest acostament a la natura no té un caràcter descriptivista ni decoratiu. Es tracta de l’ànima, de la mateixa ànima del poeta que es projecta en el bosc fins a trobar en el vers un moment d’humanitat. D’aquesta manera, tenim la pedra representada en els dolmens; els arbres, els ocells i, sobretot, el vesc, com a símbol inequívocament bosquetà que dóna títol al conjunt.

Continua llegint

Llibre del vesc

Llibre del vesc
Joan Graell i Piqué
Il·lustracions de Philippe Lavaill
Edicions Salòria. La Seu d’Urgell, 2009

El més destacat de Llibre del vesc és la tematització del bosc com a espai que capta i orienta la mirada poètica. Aquest recull explora, amb una perspectiva muntanyenca, els temes preferits del poeta: l’amor, la mort, la solitud, el desig, la misèria, l’oblit, la transcendència… En cada poema, la terra, els elements de la natura i els astres són un referent, però també una eina de la qual se serveix per a expressar els seus sentiments i inquietuds. Aquest acostament a la natura no té un caràcter descriptivista ni decoratiu. Es tracta de l’ànima, de la mateixa ànima del poeta que es projecta en el bosc fins a trobar en el vers un moment d’humanitat. D’aquesta manera, tenim la pedra representada en els dòlmens; els arbres, els ocells, els astres, i, sobretot, el vesc, com a símbol inequívocament bosquetà que dóna títol al conjunt.