Memorandum

Jaume Vall

Ara i aquí,

nosaltres, perquè ho mereixem, amb desig engrescador i combatiu.

Així responem les cinc W-preguntes: When, Where, Who, Why, How.

Novembre , paisatge català després del 9/N. Els catalans hem mudat de pell col·lectivament. Ens hem tret el tel mesell, de l’actitud acovardida (no és un retret retroactiu, s’ha fet el que s’ha pogut, l’embat hostil espanyol era poderós i inclement, cadascú és “ell i les seves circumstàncies), i a més, a imitació del poeta “ens hem posat dempeus altra vegada/ hem cridat qui som/ i tothom ho ha escoltat.”

Bé, ara toca gestionar tota aquesta energia. Perquè la força de tants afluents es canalitzi en un sol riu de potència imparable. Cal tenir tres o quatre idees clares.

Primera. El tsunami de mobilització ha estat perquè

a) hi havia un mar de fons, -gràcies independentistes de tota la vida; gràcies nouvinguts; i gràcies ANC / Òmnium, per cosir-ho tot- ;  

b) hi ha hagut un cicló que ha empès aquest onatge (gràcies estat espanyol, amb menció expressa a Rajoy, TC, exRei d’Espanya) ;

c) hi ha hagut una via ben delimitada per on arrassar (gràcies President Mas, gràcies President Junqueras)

Segona. Aquesta força en brut que ha trencat el mur de l’autoritat espanyola s’ha de continuar tenint, per tal de que no es produeixi una ressaca on es perdi l’energia entre la desídia  i els retrets.

Tercera. La gent ha parlat. I alguns dels qui no han parlat ho faran, a favor nostre o en contra. Quan hi hagi la propera consulta oficial, bé com a referèndum vinculant, bé com eleccions constituents, es votarà en massa, tal vegada ho farà més d’un 80% del cens. Per tant, estem davant d’una situació excepcional, històrica, transcendent en que no ens juguem decidir de quin color pintarem les parets de la vivenda, o com distribuirem els mobles, no, decidirem si passem a tenir la propietat de la casa.

Per tant, si la situació és excepcional la gestió també ho ha de ser.  Hem de trobar una solució que satisfaci a la màxima quantitat possible de partits polítics. Però si no fós possible d’ampliar el ventall hem de consolidar la solució amb els partits que treballen a favor de l’estat propi.

 

Què cal fer?  Aconseguir un estat propi, que sigui acceptat pels estats internacionals rellevants, que sigui viable ja a curt termini, que sigui molt millor que l’estat que tenim avui.

Quan ho hem de fer? Aviat. S’ha de trobar un equilibri entre la paciència -el temps juga a favor nostre: la petició democràtica feta pacíficament convoca cada cop més convençuts dins de casa nostra, i més seguidors en l’escena internacional-  i la urgència, -cada mes que depenem de la hisenda d’un estat corrupte, ineficaç, devastat, és un perill per la nostra gent més necessitada i per les futures estructures de la nostra república-.

Qui ho ha de fer?  L’estructura piramidal que fins ara ho ha treballat.

Des d’una base de multitud ben organitzada -nosaltres, els ciutadans-, s’erigeixen tres costats per fer el vèrtex : tots tres costats són imprescindibles :  Un costat, les associacions de la societat civil; el segon costat, els càrrecs electes del Parlament que legislen i ens representen. Tercer costat, el President i el seu Govern executor i líder que gestiona i decideix en darrer moment. Tots tres són imprescindibles. Ens imaginem una piràmide sense un dels tres costats? Jo tampoc.

Cada lateral ha de fer confiança i recolzar-se en els altre dos ; i simultàniament ha d’aguantar i suportar els altres dos. Si es fa bé, la figura geomètrica és estable, permanent, indestructible.

Concretem. El president Mas ha de notar el suport de la majoria parlamentària (atenció ERC!!) i de la societat civil (atenció ANC!!). Al mateix temps el Parlament i les organitzacions han de pressionar l’executiu perquè no demori el que és urgent (atenció president Mas!!).

Com s’ha de fer?  Amg generositat i maduresa. El partit polític, CDC, UDC, ERC, que no entengui que en aquest 2015 no ha de pensar en la quantitat d’escons sinó en la millor concreció de la independència de Catalunya, patirà un càstig electoral. La ciutadania catalana ja és prou madura, d’una maduresa insultant per als veïns espanyols. Entendrà certs comportaments polítics que siguin un parèntesi en el paradigma dreta esquerra.El que en absolut entendrà és que en el moment present, els partits polítics prioritzin la tàctica electoral a l’estratègia nacional.

Caldrà un govern de concentració amb Mas de President, Junqueras de conseller en cap, i uns representants dels dos partits, i TAMBÉ de talents professionals sense afiliació partidista.

Caldrà que durant 18/20 mesos treballin per negociar amb l’estat espanyol els termes de la separació, per concretar l’arbitratge de la UE en aquest procés de separació i per gestionar bonament el dia a dia quotidià.

Després d’aquest govern de concentració pel període de transició estatal, cap el 2017 ja hi hauria unes eleccions nacionals normals. Aleshores sí es dirimirà la majoria parlamentària pels següents quatre anys. Per decidir de quin color seran les parets i com posarem els mobles. Però ara, aquí, per nosaltres, cal primer conquerir la propietat de la casa.  No ens falleu.

Qui sigui curt de mires, qui pensi en tacticisme , qui no sigui generòs, qui no treballi fort pel bé comú, ho pagarà electoralment. Com a mínim, amb el meu vot.

Els ciutadans hem sacrificat molt de temps, i una miqueta de les nostres conviccions en l’eix dreta/esquerra, per coordinar-nos i treballar per una unitat d’acció en favor de la sobirania catalana. Ara toca que ho facin els líders polítics.

Convergència, Esquerra, tots els altres que volen la llibertat plena de CatalunyaNo ens falleu !

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent