Creix a les mans l'embruix dels astres...

Seguint una espurna de llum
per viaranys obscurs
hem arribat, per fi,
a la cova on batega
el foc intens del món.

La nit de Nadal,
el gran arbre del sentiment
il·lumina les cases.
Tots esdevenim
figures de terra cuita
en un pessebre favorable.
Cerquem, en un bosc amic,
branques d’afecte,
pinyes d’esperança.

Amb el caliu dels ulls i les mans
encendrem una foguera
al cor de la nit.

¿Què sou, vosaltres,
mags o pastors?

Bon Nadal!