Creix a les mans l'embruix dels astres...

Joan Graell i Piqué

Publicat el 1 de gener de 2017

LA VALL · Adaptació d’«Os Eidos» · Lluís Felip

Adaptació a la vall de Lavansa de l’obra Os Eidos
del poeta de la vall del Courel Uxío Novoneyra.
Lluís Felip

Uxío Novoneira Retrat

Retrat d’Uxío Novoneyra realitzat per JV Vales

Lluís Felip

Lluís Felip

Traducció basada a partir de l’edició d’Os Eidos
Novoneyra, Uxío. Os Eidos, Xerais, Vigo, 1990

El traductor voldria dedicar aquesta traducció-adaptació a tots aquells veïns
que no l’han poguda llegir i a aquells altres que mai no la llegiran.

Per a l’Aranatze

……………………………………………………………………..

Cadí, esquenall altiu que mires de dalt estant!
Aquí se sent ben bé el que un home val…

* * *

[COUREL dos tesos cumes que ollan de lonxe!
Eiquí síntese ben o pouco que é un home…]

1952

……………………………………………………………………..

Haig d’anar al Cadinell i a la canal Baridana
ajeure’m a la Bacanella en una clariana.
Haig d’anar al Prat dels Agols i a Sant Salvador
a la Plana, a l’Estivella i als Planells del Sastró.
Haig d’anar a Sorribes de la Vansa i a Tuixent
a Sant Pere, Josa de Cadí i Adraén.
Haig d’anar a Colldarnat, passar per l’Espluga
pujar al Montsec, a Banyeres i a la Muga.
Haig d’anar a Cerneres i al dolmen d’Ossera
baixar al Lavansa i caminar per la ribera.
Haig d’anar al Sisquer passar coll de Creus i, a peu,
fer camí avall, cap a Cerc i a la Seu.
Haig d’anar als Garrics i al Roc de Cogul
i a un prat tot sol on no em vegi ningú.

* * *

[HEIN d’ir o Pía Páxaro i a Boca do Faro
deitarme na Campa da Lucenza nun claro.
Hein d’ir á Devesa da Rogueira i a Donís
ó Rebolo á Pinza i ó Chao dos Carrís.
Hein d’ir a Lousada i a Pacios do Señor
a Santalla a Veiga de Forcas i a Fonlor.
Hein d’ir ó Cebreiro pasar por Liñares
rubir ó Iribio a Cervantes i a Ancares.
Hein d’ir a Cido i a Castro de Brío
baixar i andar pola aurela do río.
Hein d’ir a Céramo cruzal’o Faro i entón
debrocar pra baixo cara Oéncia e León.
Hein d’ir a Vales i a Pena da Airexa
i a un eido solo onde ninguén me vexa.]

……………………………………………………………………..

El camí de la muntanya
vagareja com guillat
pels relleixos de cingleres
i obagues de la vall.

Creua sol tota la terra
sense dur cap més company
que la immensitat del cel
damunt el silent boscany.

No sé pas cap on se’n va
mentre me’l quedo mirant
només sé que s’hi acompleix
el somni que estic somniant.

* * *

[VAI polo monte o camiño
outeando como un louco
polos caborcos do val
i as poxas do taramouco.

Cruza solo a serra toda
sin levar outra compaña
que a gran presencia do ceo
sobre o silencio da braña.

Eu non sein pra onde vai
méntral’o quedo mirando.
Sólo sein que eilí se compre
o soño que estoun soñando…]

……………………………………………………………………..

Terra obaga de muntanyes!
Bona terra que dons aigua
i dus aigua a les entranyes!

* * *

[TERRA moura das montañas!
Boa terra que dás auga
e teis auga nas entrañas!]

……………………………………………………………………..

Terres ermes dels Garrics!
Turons rostos!
Masos pobres
que s’han quedat amb la pell i l’os.

* * *

[TERRAS érmedas do Freixeiro!
Montes irados!
Pobos pobres
que se foron quedando nos ósos!]

……………………………………………………………………..

Aigua blanca de les feus del Mola!
Mates denses de boix i ginebre!!
Avetoses, pinedes, avellaners i boixerola!

Bosc alt i callat!
Fontinyol del cabirol!
Les feus del clot!
No hi ha cap altre temple més vast
ni cap altra fe
que el silenci aquest…

* * *

[AUGAS Brancas da Rogueira!
Bouzas pechas d’uces e xestas!
Abrairas teixos faias xardois e reboleiras!

Outo bosco calado!
Fontiñas do corzo!
Carrozos picafondo!
Non hai outro templo máis vasto
nin outro credo
que este silencio…]

……………………………………………………………………..

Terres altes i clares de l’Arp
on es veuen a prop les serres llunyanes!

Volen àligues amb ales esbatanades
duent l’ombra per les penyes blanques
i les herbes dorades i ensangonades.

Jo sóc això que veig i que em veu.
—————————–
Pedraforca! Montsec! Santaló! Lavansa!
_                                                              _Cadí!
Cloterons!
_             _Cap d’Urdet! Estivella!
Cims obacs del Verd!
Serres llargues
_                     _de Guardiola i la Seu!

El cor
clos en l’antigor muda dels turons
sent només la presència del sol…
Immensitat de la terra i el cel!

* * *

[TERRAS altas e craras da Lucenza
onde se ollan cerca as serras lonxanas!

Voan as aigas cas áas abertas
levando a sombra polas penas brancas
i as erbas douradas e sanguiñentas.

Eu son esto que vexo e que me vei:
—————————–
Cebreiro! Faro! Iribio! Cervantes!
_                                                 _Ancares!
Capeloso!
_             _Montouto! Rebolo!
Cumes mouros do Courel!
Serras longas
_                  _de Oencia e Val di Orras!

O cor
preso no silencio antergo dos tesos
sólo sinte a presencia do sol…
Inmensidade da terra i o ceo!]

……………………………………………………………………..

Clots del llop!
Plugues del senglar!
Trossos sols
on ningú no hi va ni hi ha d’anar!

El llop! Els ulls i el llom del llop!

Baixa el llop per l’ull del bosc
movent el brancam del teix
fressant en el fullam del sender
cercant el sot més sol i paorós…

Rastreja
s’atura i flaira
planta peülla, alça la testa i ensuma
amb tota l’ombra de la nit a la boca.

* * *

[COUSOS do lobo!
Caborcos do xabarín!
Eidos solos
onde ninguén foi nin ha d’ir!

O lobo! Os ollos o lombo do lobo!

Baixa o lobo polo ollo do bosco
movendo nas flairas dos teixos
ruxindo na folla dos carreiros
en busca da vagoada máis sola e máis medosa…

Rastrexa
párase e venta
finca a pouta ergue a testa e oula cara o ceo
con toda a sombra da noite na boca.]

……………………………………………………………………..

Els somnis foscos i el fons sorrut de la nit
en un embolcall pels senders dels cims.

* * *

[OS soños negros i os xeitos broucos da noite
nun envoltoiro polos carreiros do monte.]

……………………………………………………………………..

Mantells blancs
_                      _esfilegats
_                                      _de boires
udolant per valls
_                       _per boscos
_                                          _i deveses grogues
a la recerca d’un fondal
_                                  _o d’un cap de vall
_                                                               _que els faci encalmar!
Filets de boira
_                    _pujant
_                               _i baixant
_                                             _cap a la gàbia de l’aire
pels serrats erms
_                          _i pels boscos nus
_                                                        _del Nadal!

* * *

[PANOS brancos
_                         _esfiañados
_                                            _da nebra
ouveando polos vales
_                                _polos soutos
_                                                      _i as devesas marelas
en busca dun caborco
_                                 _ou dunha valiña outa
_                                                                    _que os acolla
i os faga acougar!

Fiañas da nebra
_                       _rubindo
_                                    _e baixando
_                                                      _á gaiola do aire
polas serras érmedas
_                                _e polos soutos espidos
_                                                                     _do Nadal!]

……………………………………………………………………..

Vet aquí les trementinaires que tornen a la llar!
Ja és el temps de plegar.
Arriba la neu. Arriba el vent i el plugim
per aquell que no pot ser a dins.

Jo a la meva
i tu a la teva
de pa i llenya, que en tingui
que tingui herba per al ramat
i, en acabat,
que vingui el que vingui:
És l’oració
del llaurador.

Engreixar el porc, matar-lo
salar-lo i fumar-lo.
Anar fonent el greix…
Apropar-li la brasa…
Sempre s’han de fer coses, a casa.

* * *

[Eí vein os cordeiros fiar os cordallos!
Acabáronse os traballos.
Viñeron as neves. Veo a chuvia e o vento
pre quen non pode estar drento.

Eu no meu
cada un no seu
teña pan teña leña
teña erba pros bois
e despois
veña o que veña:
É o prego
do labrego.

Cebalos cochos matalos
salalos i afumalos.
Ir derretendo na grasa…
Ir achegando na brasa…
Sempre hai que facer na casa.]

……………………………………………………………………..

Neva al pic de la muntanya
neva ja vessant avall
neva a l’era i al teulat
—————————–
—————————–
—————————–
Jo mirant la foguera
la foguera, mirant-me.
El foc sense cremar-me
fa de mi fumera…

* * *

[NEVA no bico do cume
neva xa pola ladeira
neva no teito e na eira.
—————————–
—————————–
—————————–
Eu a ollar para o lume
i o lume a ollarme.
O lume sin queimarme
fai de min fume…]

……………………………………………………………………..

Neva i vinga a nevar
volva a volva
ni el vent la fa torniolar
ni l’aigua la desfà.
————————-
Fesa, Cap de l’Orri nevats!
Baixa la neu fins als prats…

* * *

[CAI a neve cai cai
falopiña a falopiña
nin o vento a arremuiña
nin a auga a desfai.
————————-
Cido Castro de Brío nevados!
Baixa a neve ate os prados…]

……………………………………………………………………..

Neva, venteja i fa fum.
Es veu gent al besllum
arraulint-se al caliu,
a l’escalf d’un foc joliu.

A fora, dalt del terrat
es veu per un forat
que neva i va nevant
i, en acabat, ja va parant…

* * *

[NEVA venta e fai fume.
Vense a xente tralo lume
i axóugase toda encol
ó cariño do remol.

Fora riba do lousado
óllase por un furado
nevar a copo tendido
e logo a entretecido…]

……………………………………………………………………..

És l’hora d’ajaçar-se.
El foc ja no fa fumera
ni flama.
Després de tantes coses contades
ja són acabades
les ganes de xerrar.
L’ull de la foguera
aplega en una totes les mirades.

—————————

Queda la brasa de la xerada
amuntegada a la llar.

* * *

[CHEGA a hora d´irse á cama.
O lume xa non dá fume
nin chama.
Tras tantas cousas contadas
van indo acabadas
as ganas de falar.
O ollo do lume
xunta nunha as miradas…

————————–

Queda a brasa das ragoadas
amontoada no lar.]

……………………………………………………………………..

Flor de l’argelaga del Solà!
Feixes de pins abandonades!
Terra pobra i resseca
de pedruscall i arç blanc!

* * *

[XESTAS froridas da Sítima!
Virtas de xesta piornal!
Terra probe, sequiza,
de penedo i herba-chá!]

……………………………………………………………………..

Sentir com pasturen les vaques a primer foscant
envoltat del silenci d’aquestes obagues
m’entotsola gairebé tant com en la vall
veure passar l’aigua per les fondalades.

* * *

[OIR pacer as vacas no serán
no silencio da serra
some a un cuase tanto coma no val
ver pasar a auga das presas.]

……………………………………………………………………..

Plou a la prada sense soroll.
Una i una altra
cauen fulles fent capitombs…

Mirant la serra callada
hom espera
una cosa quieta i llunyana.

* * *

[CHOVE nas veigas sin que se oia.
Unha tras outra
cain as follas dando voltas…

Ollando a serra calada
ún agarda
unha cousa queda e lonxana.]

……………………………………………………………………..

Fa una boira pixanera…
Quina nit de llops!
Udola el gos a l’era.

Va la boira baixa
pels clots del bosc
i les botges de la prada…

* * *

[BARBAÑA barbaña…
Qué noite de lobos!
Oulan os cais nas airas.

Anda a nebra baixa
polos caborcos do souto
e polas bouzas da braña…]

……………………………………………………………………..

Serra oberta
immensa antiga herència!

/

Botges de muntanya!
Regatells fondals!
Penyes costerudes!
Sallents tan alts!

* * *

[SERRA aberta
inmensa antiga erencia!]

/

[BOUZAS do monte!
Carrozas fondas!
Taras iradas!
Pincheiras outas!]

……………………………………………………………………..

Mirada de l’alt roquissar!
Cascades llunyanes!
Moixons dels pins rojals!

* * *

[OLLAR do outo penedo!
Pincheiras lonxanas!
Paxariños do ucedo!]

……………………………………………………………………..

Argelagues, arços i penyes!
Camins de la serra oberta
a distants terres de serres!

* * *

[CARQUEIXAS uces e penas!
Camiños da serra aberta
pra lonxes terras de serras!]

…………………………………………………………………………………………………………………………………………..

Uxío Novoneyra neix el 19 de gener de 1930 a Parada do Courel. Família pagesa. Infantesa marcada per la Guerra Civil. La paraula fraternitat la sent dir per primera vegada als camperols. Estudia el batxillerat a Lugo. S’apassiona per la poesia oriental. Estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. A Santiago de Compostela s’aproxima al pensament marxista a través del pintor Carlos Maside, i a la problemàtica de la cuestió nacional sobretot per mitjà de Ramón Otero Pedrayo. Afirmava ser partidari d’un «nacionalisme defensiu i crític». El 1955 publica Os Eidos (Els camps), un dels més grans esdeveniments literaris de Galícia al segle XX. Entre 1962 i 1966 viu a Madrid, on treballa a la ràdio i a la televisió. Entra en contacte amb el grup Brais Pinto i inicia una profunda amistat amb el pintor Reimundo Patiño. Època de descobriment de la generació Beat i de l’Action Painting. El 1966 apareix Elexías do Courel e outros poemas. El 1973 es casa amb Elva Rei. El 1979 és l’any de Poemas Caligráficos. Des de 1983 viu a Compostel·la. És elegit president de l’Asociació d’Escriptors en Llengua Gallega. Do Courel a Compostela, data de l’any 1988. I als anys 90 les seves obres decisives seran: Poemas da doada certeza (1994), Dos soños teimosos (1998) i Arrodeos e desvíos do Camiño de Santiago e outras rotas (1999). Uxío Novoneyra va morir el 30 d’octubre de 1999. En el mateix moment en què era enterrat ―provisionalment― al cementiri de Lugo, sonaven les campanes dels pobles de la Serra do Courel.

Casas Vales, Arturo (edit): Antoloxía Consultada da Poesía Galega 1976 – 2000. Tris Tram, Lugo 2003.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia | s'ha etiquetat en , , , per Joan Graell i Piqué | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent