Així entenc jo la poesia, no com un artista, sinó com un artesà:
Jo entenc la poesia d’una manera semblant a com un artesà entén el fang. Un poema s’ha de modelar a poc a poc i s’ha de posar a coure. Per mitjà de la tècnica i del foc, el fang esdevé ceràmica. La poesia, com la ceràmica, posseeix una bellesa antiga, que no caduca mai. En cadascun dels meus versos hi ha una part de mi i una part del món; i també una devoció per la força i la bellesa que impregna cada paraula.
i és així com hauria de ser tot…
pd. aix, aquestes vistes que compartim que en són de poètiques!!!
Si pretens ser un artesà de la poesia, ho has aconseguit. Ets un gran poeta. Endavant Joan!!
com tu ho vas dir la poesie una escultura que es fa amb les paraulas, si et recordas de mi, saps qui soc, felicitats Joan t’escric desde frança