Un Brot D'esperança

En temps de Guerra

20 de gener de 2007
Sense categoria
2 comentaris

adeu company

Ahir el meu company de feina va dir  que plegava, que emprenia un nou vol, desitjo que aquesta nova volada , sigui de teu grat i en aquest nou viatge trobis allò que busques. Sens dubte has estat un exemple de professionalitat i sens dubte un exemple per totes les persones nouvingudes a la nostre nació. Gracies per l?esforç de volgué a aprendre la nostre llengua, gracies per l?esforç de parlar-la, si tots els nouvinguts fessin com tu, i sobretot tots els catalans fessin igual que tu, jo avui no escriuria aquestes paraules…………… 

Una nació, un país, no pot esser si els seus propis ciutadans no l?estimen i no la defensen, algú hem sap dir un país lliure que no hagi lluitat bèl·lica o millor pacíficament (es clar…) per el seu país???? Pot ser els nostres problemes no es tant sols Madrid, poder el gran problema esta a casa nostra , dins de les nostre llars, on des de la conformitat i la resignació veiem com la flama va desapareixen a poc a poc, com una reducció culinària. El problema esta amb nosaltres mateixos  que no ens creiem capaços de saltar mes enllà del mur… Cada persona es com una empresa i tots junts formem una gran empresa, amb una infraestructura de multinacional, i la nostre te un  producte acabat  de primera qualitat ( I ho sabem) però en canvi la fem funcionar  com  un negoci familiar.

Hem de ser nosaltres mateixos ,la societat civil, qui faci engrassar i engrescar a tots els empresaris, es a dir , a tots els ciutadans que una nova Catalunya es possible, les conseqüències ja les sabem tots o com a mínim ens les imaginem (que bonic seria no????)

Però com???? Que puc fer jo????? Au va!!!!! ara no tinc mes feina que dedicar-me per aquestes coses??????

Doncs es molt senzill, si una persona que ha vingut de l?argentina fa uns tres anys i encara que li costi i encara que la gent li parli en castellà per te un accent estrany,s?esforça a ser un català mes , per que no nosaltres????  ES que a cas no tenim ambició empresarial??? es que a cas no ens estimem prou??? es que no som capaços de vendre un bon producte???

Esta clar que si , el que passa que molta gent no canvia mai d?empresa i s?estanca per po al canvi, perquè prefereix tindre 5  i estar reprimit  i canvia d?idioma al primer  ¿Como dices?que tindre?n 10 i orgullós que a casa teva pots entendre?t amb la llengua pròpia del país.

Es per això que considero amb el meu ex company de feina una persona valenta i que al conjunt dels catalans no som gens valents.

quina pena no???

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!