Escoltant el carrer

Nota: Aquest article vol complementar l’Editorial Vilaweb (28/08/2024)

Pròleg

Aquest estiu, immers en la lectura de la sèrie de llibres de The Lincoln Lawyer de Michael Connelly, he pogut submergir-me en el món complex i fascinant de Michael Haller, un advocat defensor que opera a la frontera entre la legalitat i la moralitat, en una Los Angeles plena de contradiccions. A través de les seves pàgines, Connelly ens mostra un retrat detallat i sovint cru de la realitat judicial nord-americana, on l’advocat defensor no només lluita per la llibertat del seu client, sinó que també es converteix en una figura clau per preservar els valors fonamentals de la justícia i la democràcia.

Michael Haller és un personatge que, amb totes les seves complexitats i defectes, encarna la importància del dret a una defensa justa en una societat democràtica. Al llarg dels cinc llibres que ja he devorat, Haller s’ha trobat davant d’un ventall de situacions que posen a prova la seva capacitat professional, la seva astúcia i el seu compromís amb el sistema de justícia. Cada cas representa un microcosmos de les tensions inherents al rol de l’advocat defensor: defensar els drets d’un individu enfront d’un sistema que, sovint, es mostra implacable i despersonalitzat.

La figura d’Haller ens recorda que, en una democràcia sana, la presència d’advocats defensors forts i dedicats és essencial per garantir que la justícia sigui realment accessible per a tots, independentment de la seva culpabilitat o innocència, de la seva classe social o ideologia. Ell exemplifica com l’advocat defensor actua com un guardià dels drets individuals, un paper que esdevé especialment crucial quan el sistema judicial es troba sota pressió política o social per obtenir determinats resultats.

A mesura que avançava en la lectura, es feia més evident que la història de Haller és una il·lustració viva de la funció vital que els advocats defensors tenen en qualsevol sistema democràtic que es vulgui mantenir just i equitatiu. El seu treball, sovint ingrat i controvertit, assegura que la balança de la justícia es mantingui equilibrada, i que ningú sigui condemnat sense haver tingut l’oportunitat de defensar-se plenament.

És amb aquesta comprensió renovada de la importància del paper de l’advocat defensor que he volgut escriu aquest article. En ell, exploro com aquesta figura no només protegeix els drets dels acusats, sinó que també sustenta l’estructura mateixa de la democràcia. En un context com el del Regne d’Espanya, on el sistema judicial ha estat recentment posat sota la lupa per la seva actuació en casos políticament sensibles com el desafiament de l’independentisme català, la reflexió sobre el paper de l’advocat defensor esdevé encara més pertinent.

Així, aquest pròleg serveix per situar aquest article en el context d’una reflexió més àmplia sobre el paper que els advocats defensors, juguen en el manteniment del desig d’assolir una societat més justa i democràtica. A través de la seva feina, es fa evident que la defensa dels drets individuals és inseparable de la defensa dels valors democràtics més profunds. Tant en la ficció de The Lincoln Lawyer com en la realitat de la justícia espanyola, aquesta figura continua sent indispensable per assegurar que la justícia no només sigui aplicada, sinó que també sigui vista i percebuda com a justa per tots els ciutadans.

La importància dels advocats defensors per avaluar la salut de les democràcies

En una societat democràtica, la justícia es fonamenta en la separació de poders, un principi essencial que assegura que cap dels tres poders acumuli una autoritat desmesurada. Aquest mecanisme de contrapès permet que el poder legislatiu, l’executiu i el judicial operin de manera independent però interconnectada, amb la finalitat de preservar les llibertats individuals i garantir la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans. Dins d’aquest equilibri, els advocats defensors exerceixen un paper destacat, especialment en la protecció dels drets dels individus davant de possibles excessos de l’Estat.

El dret a un judici just és una de les pedres angulars de qualsevol democràcia que es consideri moderna i respectuosa amb els drets humans. Aquest dret, reconegut per la majoria de constitucions democràtiques i tractats internacionals, no pot ser completament garantit sense la presència activa i efectiva d’un advocat defensor. El paper de l’advocat defensor no es limita simplement a representar el seu client; va molt més enllà, incloent la funció de garantir que el procés judicial sigui transparent, just i equitatiu.

Garantia del Dret a la Defensa

En un context jurídic, el dret a la defensa és inalienable i innegociable. L’advocat defensor és l’encarregat d’assegurar que aquest dret sigui exercit plenament, evitant qualsevol desequilibri de forces que pugui existir entre l’acusació i l’acusat. Sense una defensa competent, el risc de condemnar innocents augmenta significativament, posant en perill no només la vida i la llibertat de la persona acusada, sinó també la integritat del sistema judicial en el seu conjunt.

Un dels principis bàsics en qualsevol sistema judicial democràtic és la presumpció d’innocència. Aquest principi estableix que tota persona és innocent fins que es demostri el contrari I a més estigui tipificada per llei. L’advocat defensor és l’encarregat de posar a prova la robustesa de les proves presentades per l’acusació, fent ús de totes les eines legals al seu abast per demostrar la innocència del seu client o, si més no, per assegurar que es respectin tots els drets processals.

La funció de la defensa és, per tant, essencial per mantenir l’equilibri entre els drets de l’individu i el poder de l’Estat. Quan un individu s’enfronta a l’acusació, s’enfronta no només a l’altra part del litigi, sinó a tot l’aparell estatal que, en moltes ocasions, disposa de recursos incomparablement superiors. L’advocat defensor és, doncs, la veu que equilibra aquesta balança, evitant que l’Estat, amb la seva maquinària jurídica i policial, pugui abusar del seu poder.

Control del Poder Estatal

En les democràcies contemporànies, la separació de poders no és només una formalitat, sinó un mecanisme viu que protegeix la ciutadania dels abusos de poder. Els advocats defensors són actors clau en aquest esquema, ja que la seva funció esdevé un element de control essencial sobre les accions de l’Estat. En l’exercici de la seva professió, els advocats defensors poden desafiar les proves, qüestionar la legalitat de les accions policials, i fer valer els drets constitucionals del seu client, prevenint que l’Estat superi els límits legals. En el cas espanyol a més no pot contradir el dret de la Unió Europea.

Un aspecte fonamental del paper de l’advocat defensor és el de garantir que la justícia no es converteixi en una eina de repressió. Quan el sistema judicial actua sense la supervisió i el contrapès d’una defensa sòlida, hi ha un risc significatiu que es produeixin errors judicials, o pitjor, que el sistema sigui utilitzat amb finalitats polítiques per silenciar dissidents o minories. Aquest risc és especialment present en contextos on l’Estat concentra gran part del poder, o on els drets humans són sistemàticament violats.

Els advocats defensors, per tant, són una peça clau en el manteniment de l’estat de dret d’una democràcia. El seu treball contribueix a garantir que les lleis es respectin no només formalment, sinó també en l’esperit, assegurant que els individus no siguin víctimes d’arbitrarietats. En aquest sentit, la seva tasca transcendeix la defensa d’un client individual per esdevenir una defensa del sistema democràtic en si mateix. 

Protecció dels Drets Humans

Els drets humans són el cor de qualsevol democràcia moderna i més en l’àmbit europeu. La seva protecció és indispensable no només per a la justícia individual, sinó també per a la salut i la supervivència de la democràcia com a sistema. Els advocats defensors són els guardians d’aquests drets dins del sistema judicial, i la seva funció és assegurar que els drets dels acusats siguin respectats durant tot el procés penal.

Un dels drets fonamentals que protegeixen els advocats defensors és el dret a no incriminar-se. Això implica que cap persona pot ser forçada a proporcionar proves contra si mateixa en un procés penal ni ha lliurar-se voluntariament davant la justicia. Aquest dret, arrelat en els principis de la justícia natural, és protegit per l’advocat defensor, qui ha d’assegurar-se que qualsevol prova obtinguda de manera coercitiva sigui rebutjada.

Un altre dret fonamental és el dret a un tracte digne. Els advocats defensors vetllen perquè els seus clients no siguin sotmesos a tortures, maltractaments o condicions inhumanes durant la detenció o el procés judicial. Així, la seva funció no es limita a l’aula del tribunal, sinó que s’estén a la supervisió de les condicions en què el seu client és retingut, assegurant que els estàndards internacionals de drets humans siguin respectats en tot moment.

Els drets humans, en essència, són la base sobre la qual es construeixen les democràcies modernes, i la seva protecció per part dels advocats defensors assegura que aquests no siguin meres declaracions retòriques, sinó que esdevinguin realitats tangibles per a tots els ciutadans, independentment de la seva situació.

Contribució a la Qualitat de la Justícia

La tasca dels advocats defensors, doncs, no només és fonamental per a la protecció dels drets dels acusats, sinó que també contribueix significativament a la qualitat global de la justícia dins d’un sistema democràtic. Quan un advocat defensor compleix la seva funció amb rigor i professionalitat, obliga el sistema judicial a operar sota els més alts estàndards de transparència, equitat i precisió. Aquesta exigència és essencial per garantir que els processos judicials no es converteixin en simples tràmits burocràtics, sinó que siguin processos seriosos on la veritat i la justícia són les màximes prioritats.

Un sistema judicial que compta amb defensors forts i capaços és un sistema que es protegeix a si mateix contra la injustícia. La qualitat de la defensa sovint determina la profunditat de l’examen de les proves presentades per l’acusació. Quan un advocat defensor qüestiona l’admissibilitat de certes proves, o posa en dubte la credibilitat dels testimonis, obliga l’acusació a demostrar amb claredat i de manera irrefutable la culpabilitat de l’acusat. Això no només augmenta les probabilitats que es faci justícia en cada cas individual, sinó que també millora la qualitat del sistema judicial en el seu conjunt, establint precedents que poden guiar futurs processos.

Aquest paper és especialment rellevant en els casos on l’evidència pot ser ambigua o on hi ha dubtes raonables sobre la culpabilitat de l’acusat. Un defensor eficaç és capaç de destacar aquestes ambigüitats, forçant els tribunals a considerar totes les possibilitats abans de dictar una sentència. Això ajuda a prevenir errors judicials, com les condemnes injustes, que poden tenir conseqüències devastadores per a les persones afectades i per a la credibilitat del sistema judicial en general.

Un altre aspecte clau és la responsabilitat de l’advocat defensor en l’aplicació i interpretació de la llei. Els advocats defensors sovint són els primers a identificar i argumentar sobre possibles inconsistències o ambigüitats en la legislació. A través de la seva feina, contribueixen a la interpretació de les lleis, ajudant a establir clarament els límits i l’abast de la normativa vigent. Aquest procés és fonamental per al desenvolupament d’un corpus legal que sigui just, coherent i aplicable de manera equitativa per a tothom.

A més, en aquells casos on les lleis poden ser injustes o contràries als drets humans, els advocats defensors tenen la responsabilitat d’argumentar en favor del canvi o de la reinterpretació d’aquestes lleis. En el nostre cas portant la qüestió davant del Tribunal Europeus de Drets Humans perquè falli sobre la interpretació del concepte legal en disputa. En aquest sentit, actuen no només com a defensors dels seus clients, sinó també com a agents de canvi dins del sistema legal, promovent possibles reformes i interpretacions jurídiques que poden tenir un impacte positiu en la societat en general.

Equilibri i Confiança en el Sistema Judicial

La confiança de la ciutadania en el sistema judicial és un pilar fonamental per a la sostenibilitat d’una democràcia. Quan els ciutadans perceben que el sistema judicial és just i que els processos legals es duen a terme de manera imparcial, aquesta confiança es manté i, per tant, es reforça la legitimitat de les institucions democràtiques. Els advocats defensors, en aquest context, tenen un paper essencial a l’hora de generar i mantenir aquesta confiança.

Quan els advocats defensors exerceixen la seva funció de manera diligent, asseguren que cada acusat, independentment del seu estat socioeconòmic, origen o influència política, rebi un tracte just. Aquest principi d’igualtat davant la llei és un dels pilars sobre els quals es construeix la confiança ciutadana en la justícia. Quan la població veu que el sistema és capaç de tractar tothom de manera equitativa, independentment de les circumstàncies, s’enforteix la percepció que les institucions judicials actuen amb integritat i sense discriminació.

Tanmateix, aquesta confiança també depèn de la percepció que el sistema és capaç de corregir els seus propis errors. Els advocats defensors juguen el seu paper en aquest procés, ja que sovint són els qui posen en relleu els errors o les injustícies comeses durant un procés judicial. Això inclou des de la presentació d’apel·lacions fins a la identificació de proves que poden exonerar un condemnat. Quan els advocats defensors aconsegueixen revertir una condemna injusta o exposar un error judicial, contribueixen a demostrar que el sistema és capaç de corregir-se a si mateix, la qual cosa és essencial per a la seva credibilitat.

A més, la confiança en el sistema judicial està estretament lligada a la transparència dels processos legals. Els advocats defensors són sovint els principals advocats de la transparència, exigint que el procés sigui obert i accessible no només per a les parts implicades, sinó també per a la societat en general. Aquest nivell de transparència és fonamental per a assegurar que la justícia no només es faci, sinó que també es vegi que es fa, un principi clau en qualsevol democràcia.

Així mateix, la figura de l’advocat defensor contribueix a la percepció de que el sistema judicial és realment independent i no està subjecte a influències externes, com ara la política o els interessos econòmics. En un sistema on la separació de poders ha de ser clara, els advocats defensors actuen com a garants de que el poder judicial es mantingui al marge de pressions indegudes. Aquesta independència és important per a la confiança ciutadana en que la justícia es farà de manera objectiva i imparcial.

La defensa com a pilar de la Democràcia i l’Estat de Dret

En una democràcia autèntica, la figura de l’advocat defensor no és només un component del sistema judicial, sinó un pilar fonamental que sosté l’estat de dret i la protecció de les llibertats individuals. Els advocats defensors no només representen els seus clients; també simbolitzen la resistència contra qualsevol forma d’opressió i l’arbitrarietat del poder estatal. Sense un sistema de defensa robust, el concepte de justícia esdevindria fràgil i susceptible de manipulació, posant en perill la mateixa essència de la democràcia.

L’estat de dret es basa en la idea que tothom, independentment del seu estatus o poder, està subjecte a la llei. Aquest principi només pot ser efectivament implementat si totes les persones tenen accés a una defensa legal adequada. Els advocats defensors són els que fan possible aquest accés, assegurant que els individus puguin exercir els seus drets legals i rebre un tracte just enfront de les acusacions que se’ls puguin fer.

Un dels grans reptes que enfronten les democràcies modernes és garantir que la justícia no esdevingui un luxe accessible només per a aquells que tenen els recursos necessaris per defensar-se adequadament. Aquí, la figura de l’advocat defensor adquireix una importància encara més gran. En molts casos, els defensors que forment part d’associacions d’advocats o aquells que treballen gratuitament per alguna causa social justa són els únics que poden garantir que les persones amb menys recursos rebin una representació legal efectiva. Aquest accés universal a la justícia és essencial per a la igualtat de drets i per a la cohesió social en una democràcia.

A més, en contextos on el poder polític o econòmic pot intentar influir en el resultat dels processos judicials, els advocats defensors actuen com a barrera contra la corrupció i l’abús de poder. La seva tasca no només consisteix a defensar els seus clients, sinó també a protegir la integritat del sistema judicial en el seu conjunt. Això és especialment important en casos políticament sensibles, on la temptació d’utilitzar el sistema judicial com a eina de repressió pot ser forta.

Aquests advocats també tenen la responsabilitat de defensar els drets de les minories i d’aquells que es troben en una situació de vulnerabilitat davant del sistema. En moltes ocasions, els defensors són els únics que s’alcen per aquells que no tenen veu, garantint que els seus drets no siguin trepitjats per la majoria o per forces més poderoses. Aquesta funció és essencial per a la preservació dels drets humans i per assegurar que la democràcia serveixi a tots els seus ciutadans, no només a aquells que tenen el poder o els recursos per fer sentir la seva veu.

Els advocats defensors com a custodis de la Justícia

En última instància, els advocats defensors són els custodis de la justícia en una societat democràtica. La seva funció és molt més que una simple tasca professional; és una vocació que comporta la responsabilitat de garantir que el sistema judicial funcioni de manera justa i equitativa per a tothom. Sense la seva presència activa i efectiva, el sistema de justícia no podria complir amb els seus ideals de transparència, equitat i respecte pels drets humans.

La importància dels advocats defensors s’estén més enllà de la sala de judicis. Aquests professionals contribueixen a mantenir l’equilibri de poders en una democràcia, asseguren que l’estat de dret prevalgui i que els drets individuals siguin protegits en tot moment. La seva tasca és indispensable per a la confiança pública en el sistema judicial, i per extensió, en les institucions democràtiques.

Els advocats defensors no només treballen per defensar els seus clients; també actuen en defensa de la democràcia mateixa. A mesura que les democràcies modernes enfronten nous desafiaments, des de la globalització fins a l’augment del populisme, la seva funció esdevé cada vegada més vital. Assegurar que aquesta funció sigui valorada i respectada és essencial per preservar la justícia, la llibertat i la igualtat en les nostres societats.

Per tant, és imprescindible que les democràcies continuïn reforçant el paper dels advocats defensors, proporcionant-los els recursos i el suport necessaris per dur a terme la seva tasca de manera efectiva. Només així podrem garantir que la justícia continuï sent un dret accessible per a tots, i no un privilegi reservat per a uns pocs.

Epíleg

El poder judicial és un dels pilars fonamentals d’una democràcia, encarregat de garantir que les lleis es respectin i s’apliquin de manera justa i imparcial. No obstant això, el sistema judicial espanyol ha mostrat, en nombroses ocasions, una resistència preocupant a l’aplicació de lleis que, malgrat haver estat aprovades pel Parlament espanyol i no esmenades pel Tribunal Constitucional, han estat objecte d’interpretacions restrictives o fins i tot ignorades en la pràctica judicial. Un exemple paradigmàtic d’aquesta tendència és la controvèrsia al voltant de la Llei d’Amnistia de 2024.

La Llei d’Amnistia, aprovada per garantir un procés de punt i a part contra la repressió política i judicial patida per l’independentisme català, ha estat sistemàticament esquivada per determinats sectors del poder judicial que, en lloc d’aplicar-la conforme a la seva finalitat, han preferit reinterpretar-la obertament, sovint en un sentit contrari a l’esperit del legislador. Aquesta resistència no només desafia l’autoritat legislativa del Parlament, sinó que també posa en qüestió el respecte pel principi de separació de poders, essencial en qualsevol democràcia madura i sana.

En un context on el poder judicial actua, en ocasions, amb un biaix polític evident, la figura de l’advocat defensor adquireix una importància encara més gran. És precisament en aquest marc que hem de situar la figura de Gonzalo Boye, un advocat que ha estat criminalitzat i desqualificat pel simple fet d’exercir la seva professió en defensa de Carles Puigdemont, el 130è President de la Generalitat de Catalunya.

Boye, com a defensor del MHP Puigdemont, no ha fet altra cosa que complir amb el seu deure professional: garantir que el seu client tingui una defensa justa, com correspon a qualsevol estat de dret. No obstant això, aquest exercici legítim ha estat objecte d’atacs personals, professionals i persecusió judicial que, en qualsevol democràcia que es vulgui considerar sana, haurien de ser inacceptables. L’acusació i la desqualificació d’un advocat pel simple fet de defensar un client en una causa polèmica és un símptoma alarmant d’un sistema judicial que, lluny de ser independent i imparcial, es deixa influir per consideracions polítiques.

La persecució a Boye no només és un atac contra la seva persona, sinó contra tota la professió jurídica i, per extensió, contra els principis fonamentals de la justícia. Quan un advocat és perseguit per defensar els drets del seu client, es trenca el contracte social que garanteix la igualtat davant la llei i es posa en perill la mateixa essència de la democràcia. Aquesta situació no només afecta Boye i el seu client, sinó que envia un missatge clar a tots els advocats: defensar determinades persones o causes pot comportar greus conseqüències personals i professionals.

Aquest tipus de pràctiques recorden les d’un sistema que o bé no vol madurar o bé té entrebans dels togats influents dins del poder judicial que per no fer madurar la justícia espanyola en termes democràtics. Un poder judicial que prevarica o que actua amb biaix polític no només traïciona els seus principis fundacionals, sinó que deslegitima el sistema en el qual s’inscriu. Per això, és imprescindible que la societat civil, els professionals del dret, i els ciutadans en general, seguim denunciant la manca d’independència judicial i el dret a una defensa justa i imparcial.

La democràcia espanyola, si algun cop vol considerar-se madura, ha de saber garantir que la justícia no es converteixi en una eina de repressió política. Això passa per un dels preceptes més bàsics de les democràcies lliberals com és el respecta a les lleis aprovades pel Parlament, per garantir l’aplicació d’aquestes lleis sense interferències polítiques, i per defensar la tasca dels advocats, especialment aquells que assumeixen la defensa de causes difícils o impopulars. La figura de Gonzalo Boye és, en aquest sentit, emblemàtica: la seva persecució representa una amenaça per a tots aquells que creuen en la justícia com un valor fonamental de la democràcia.

En conclusió, la independència judicial i la protecció dels drets de defensa són aspectes essencials per al funcionament d’una democràcia veritable. Les actuacions contra Gonzalo Boye, ja no només des de l’àmbit judicial i polític sinó ara també des de la premsa subvencionada, posen en perill aquests principis fonamentals. Només amb un poder judicial realment independent i respectuós amb la separació de poders, i amb la garantia de que tots els advocats puguin exercir la seva funció sense por de represàlies, podrem assegurar que la democràcia espanyola avanci cap a un model de justícia més just, equitatiu i veritablement democràtic.