Cada cop es fa més difícil parlar de política Catalana, entesa com la que cerca el reconeixement nacional de Catalunya. La Catalunya real és ja una Comunitat Autònoma Espanyola i ha deixat de ser una realitat nacional que cerca el seu lloc dins o fora d’Espanya.
La política Catalana ja no persegueix el reconeixement nacional de Catalunya i es limita a fer ……………….
la gestió i l’acció de govern pròpia d’una administració descentralitzada de l’Estat.
Les formacions Parlamentaries més sobiranistes han deixat el tema per d’aquí unes dècades, igual que varen fer les anteriors formacions nacionalistes que ens han governat. Amb la diferència que ara la debilitat nacional del Govern de Catalunya és extrema.
El nacionalisme ja no presideix la política Catalana, la de la Catalunya real. Altra cosa és la Catalunya virtual que segueix bullint però també esta encallada en múltiples accions però amb cap de prou potent per fer revifar l’esperit nacional de la Catalunya real. Si encara, aquest existeix amb prou força per fer alguna revifada.
El pragmatisme polític un cop més s’ha apoderat de les forces polítiques Catalanes, i al igual que en l’època de CIU, ara ERC opta pel poder avanç que aprofundir en el reconeixement nacional de Catalunya. Amb les mateixes excuses de CIU, allò de que encara no som prous o que cal apostar per la governabilitat de l’Estat per així guanyar-nos els favors dels no nacionalistes.
Repetim errors i no aprenem del passat. I ara ja no queda temps per rectificar. CIU segueix apostant per conquerir el poder gràcies als pactes amb els nacionalistes Espanyols i ERC s’ha ofegat en el poder que aquests l’hi han deixat.
Amb tot això, cada dia és fa més difícil parlar de política Catalana, entenent la referent a la reconstrucció nacional de Catalunya, això ja forma part del passat. I en el present, la política Espanyola que es fa a Catalunya no ens interessa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tenim una Generalitat de Low Cost…
Només una cosa: CiU pot voler pactar amb els nacionalistes espanyols. Però el sol no els ha tocat tan com per arribar-los a regalar al presdència de la Generalitat. I així ens va. Política de perfil baix. Visca la Gran Múrcia V.2.
Si els polítics no ens serveixen fem-ho nosaltres.
Cadascú, amb tenacitat i dins les iniciatives més valentes de la societat civil, té força per moure muntanyes.
Els de la poltrona cauran com fruita podrida, almenys hem vist que no serveixen, i sempre és bo adonar-se’n…