tiradecomptar

‘El meu partit és el meu país, per més que jo enyore i tinga, encara, la voluntat d’aquest o aquell programa’ V.A Estellés.

Al País Valencià alguns valencians ho seguim amb il·lusió, amb la il·lusió d’un poble que cerca la llibertat sense demanar permís a ningú. Arribarà el dia que els valencians també haurem de votar si volem ser nosaltres mateix o continuar sent una colònia de Madrid. Mentrestant el TC ens continua tombant les lleis del govern del botànic: La llei de funció social de l’habitatge, la llei de pobresa energètica, El decret del plurilingüisme… Fins a quan, cavallers?

Mentrestant Catalunya continua el camí, tossudament alçats. Un amic m’escriu que l’1 d’octubre el recordarà sempre per la felicitat i la il·lusió en la qual la gent anava a votar i que el 21 de desembre han anat a votar com qui va a un funeral, com un corder quan va a l’escorxador. No defalliu companys del nord, perquè malgrat tot, malgrat el Psoe, el pp, el 155 i els falangistes de ciudadanos, el poble mana i guanyarem.

Per nadal; salut, llibertat i República!