Sóc un estranger encara que he viscut a Mallorca des de fa molts anys, i he estudiat el català com a llengua estrangera. Vaig anar a Barcelona tal com vaig escriure fa pocs dies.
Ara he tornat a casa i penso una cosa: deu ser una metàfora irrisòria.
Un estudiant aplicat que havia après anglès va anar a Londres. Quan va provar el seu bagatge de l’idioma a la capital de l’anglòfon, si tothom li respongués en una altra llengua, què s’hauria sentit.
Per a mi una gran incògnita barcelonina és per què la majoria de la gent no vol parlar català malgrat que siguin més o menys capaç de fer-ho.
Bé, ja tornaré escriure un resum del nostre viatge de l’any passat.