Wismar
Des de Schwerin vaig visitar Wismar. Wismar, també, és una ciutat de la lliga hanseàtica i el seu port encara avui té un rol important. Els carrers amb les cases típiques de l’època hanseàtica són bonics i molt atractius.
Als vaixells flotats al port es venen els peixos crus i fumats.
Fins a l’any 1903 Wismar era un territori suec des del 1648. Abans d’això, durant l’edat mitjana, havia tingut la mateixa història de Schwerin tal com vaig escriure en l’entrada anterior. Pel que fa als idiomes, doncs, hi ha canviat o bé substitut tres vegades: el polabi, el baix alemanys, el suec i l’alemany estàndard respectivament. Ja ningú no se’n recorda del tràfec de la substitució de llengua, de l’agonia de la gent d’aleshores i de la xacra duradora en l’àmbit lingüístic. Ara penso en els països catalans: quins idiomes seran oficials al principat independent? Quin camí escolliran la resta dels territoris? D’aquí a cent anys encara el bilingüisme tindrà sentit?