Publicat el 16 de juny de 2015

El bilingüisme mata o no?

Vaig comparar “El bilingüisme mata” del Pau Vidal. M’interessa força pel llibre que ens adverteix d’una perillositat del bilingüisme a Catalunya.300px-Karte_Schweizer_Sprachgebiete_2013.2

El nostre viatge lingüístic continua. Vàrem entrar Suïssa que té quatre idiomes oficials. Tant Suïssa com Bèlgica que havíem vist tenen clarament les fronteres de les llengües. Segons el mapa, moltes fronteres provincials i municipals coincideixen amb les dels parlars.

 

Un exemple de la frontera: una entrada a la zona germanòfona de la francòfona. Curiosament es pot llegir “benvinguts” en quatre idiomes: tres oficials i l’anglès.

CIMG3094

Vàrem passar una ciutat bilingüe Biel/Bienne. Naturalment Biel és un topònim en alemany i va ser oficial, d’altra banda es diu Bienne en Francès. Biel/Bienne és el nom oficial de la ciutat suïssa des del 2005 de manera que els germanoparlants i els francoparlants tinguin les mateixes ciutadanies. Vaig fer aquestes fotos dels senyals bilingües al meu entorn quan aparcava, poca estona, el nostre cotxe per comprar entrepans.

CIMG3097 CIMG3099 CIMG3100

Diuen que l’educació de la ciutat és perfectament bilingüe. També l’administració, l’emissora i la premsa, etc. Sens dubte dues llengües funcionen equivalentment en tots els àmbits.
Crec que el bilingüisme taxatiu com així no mata a ningú, però em sembla que allò que el duen a terme és moltíssima feina. A més a més em sap greu que s’utilitzin el bilingüisme (el trilingüisme a Balears) com a subterfugi pertot arreu als països catalans.



  1. Aquest tipus de bilingüisme inoffensiu és possible en un país com Suïssa que no s’ha definit mai com a nació lingüística i entre dues llengües importants i estatals, l’alemany i el francès, la qual cosa garanteix un cert respecte mutu.

    Ningú pot dir de l’altre que la seva llengua només fós una “llengua regional”. A més, ambdues llengües tenen el reforçament social de disposar cadascuna una sòlida base de parlants monolingües, els quals, nolens volens, no canviaran a l’altra llengua al primer indici que el seu interlocutor ho preferiria.

    A Catalunya, en canvi tenim una gran llengua estatal, tradicionalment envoltada d’un discurs imperial, els parlants nadius de la qual tradicionalment s’han aferrat a un monolinguisme militant; l’altra llengua, en canvi, és una llengua regional sense parlants monolingües, acostumats a què persones de fora de la seva regió ni tan sols saben de l’existència de la seva llengua.

    En una situació tan desigual, el bilingüisme mata. Suïssa és completament diferent.

  2. els parlars plans del territori que ocupa l’adem de Suïssa són de ponent a lyevant i de nord a sud:
    1) el sueu, suabi o alemany ben bé, és a dir, ‘alemannisch’. Això inclou les denominacicons regionals de l’alsacià, ‘Elsassisch’, i del suís o ‘Walzer’, ‘Schwitzerdütsch’. El sueu o ‘Schwäbisch’ és tant el nom d’un gran dialecte com el nom sinònim de l’idioma, talment el xinès o mandari, l’urdu o indi, el portuguès o galyec, l’espanyol o castelyà.
    2) el savoi, euf. ‘arpità’;
    3) el retó o ‘rumantsch’. Això inclou les denominacions regionals de lyadí, ‘ladino’, i del friülès, ‘friulan’. El Retó també era la lyengua natural del Tirol, feta desaparèixer primer pel bavarès ‘boarisch’, i de mitjan segle vintè pel prus, més conegut com a alemany, ‘Deutsch’; i al sud també per l’italià, el qual no hi ha pas fet desaparèixer el bavarès ni el prus.

    És a dir, que de les quatre lyengües oficials, tres són xarnegues. Precisament les que gaudeixen de projecció nacional i internacional; les que s ‘estudien a les escoles suïsses a l’estranger, eca. i com l’article ja testimonia, també hi té més publicitat el xarnec anglès, que no pas el retó ni cal dir el sueu i el savoi.

    1. fe d’errades greus:
      el sueu no és pas cap variant sinònima de suabi o schwäbisch; sinó una de les quatre lyengües -o dels quatre pobles, si tant voleu- més conegudes del grup germànic oriental, extingit, vora el got, el vàndal i el borgony.
      L’altre parlar pla comprès en el territori de l’adem suís és el lyur o ligur, que, tot Lyúria o Ligúria, abraça des de la regió de Gènova, passant pel Pimont i pujant fins a Lyombardia, part septentrional del qual s’endinsa dins l’adem de Suïssa. Aquesta lyengua, aixarnegada i enxavada, engrunada i esbarriada, s’ha confòs pràcticament amb l’italià i així és com es concep a Suïssa; igual que el savoi, com a francès, i l’alemany ben bé (Alemannisch) com a prus (‘Deutsch’ o ‘Hochdeutsch).

  3. Les 4 llengües suïsses no tenen el mateix estatus. Així, les llengües oficials de la Confederació són tres: l’alemany, el francès i l’italià. El romanx només és oficial amb el tracte amb persones de llengua romanx (article 70 de la constitució). Ara bé, les quatre llengües són considerades llengües nacionals (article 4). Tot i no tenir un tracte igual, la situació lingüística a suïssa és més desitjable que la que hi ha a Espanya. De tota manera no crec que el romanx es pugui salvar. És curiós també el cas de l’alemany, ja que la llengua oficial és l’alemany estàndard i no pas el que es parla; però això ja seria un cas de diglòssia més que de bilingüísme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per joanegrarbre | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent