El dissabte 9 de maig de 2009 el Dossier Econòmic em va publicar aquest article.
La crisi global, financera i immobiliària, ha afectat també a l’economia real i molt especialment a la indústria. A casa nostra, com a la majoria de països, es manifesta amb claredat a tots els indicadors de l’activitat industrial: indicador de clima industrial (ICI), índex de producció industrial (IPI), ocupació industrial, inversió industrial, exportacions i importacions. En un país on la productivitat és massa baixa, en termes absoluts i relatius, i on ja no són possibles les “devaluacions competitives”, els ajustos a la crisi real es produeixen mitjançant una caiguda accentuada de l’activitat productiva i de la inversió, així com amb un increment dramàtic de l’atur.
Davant de la crisi, doncs, a curt termini haurem d’intentar reactivar la inversió, d’una banda, i simultàniament prendre mesures per a recuperar l’activitat productiva. Una i altra cosa és la que ja estem fent des del Govern de Catalunya i hem d’intensificar-ho en el futur immediat. La inversió industrial va començar a disminuir a Catalunya a finals de 2007 i s’espera que arribi a xifres molt negatives durant el 2009. Per això s’han llançat actuacions (i se’n preveuen de noves) per a la reactivació de la inversió: tant pel finançament de la inversió industrial, especialment en les activitats productives on aquesta és més important i, per tant, té més capacitat d’arrossegament (química-farma, alimentació, metal·lúrgia, etc.), com per a l’execució d’infraestructures i iniciatives de promoció industrial en les zones amb necessitats de reindustrialització. D’altra banda, la producció industrial a Catalunya està caient, en els primers mesos de 2009, una mitjana del 40% en les activitats de béns d’inversió i de béns de consum durable. S’han de fer actuacions, doncs, per a la recuperació de l’activitat productiva. Amb programes de foment de l’activitat i la competitivitat tant en els sectors en que ha caigut la demanda d’inversió (auxiliars de la construcció i fabricació de maquinària i béns d’equipament), com en els que ha disminuït la demanda de béns de consum durador (equipaments de la llar, electrodomèstics, motos, etc.).
Al mateix temps, però, estem treballant en la transformació estructural de sectors estratègics a mig i llarg termini. Amb la capitalització d’empreses estratègiques. Amb el finançament de projectes d’inversió per a la millora de la competitivitat de la cadena de valor de la fabricació de vehicles: infraestructures tecnològiques, formació, logística, eficiència energètica. I amb l’atracció de noves inversions en l’àmbit de la mobilitat sostenible: des de la fabricació de vehicles “verds” a la implantació d’establiments de producció de bateries elèctriques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!