Aquests darrers temps he pogut viure en directe un grapat de moments i processos històrics. En primer lloc, ha estat un honor poder participar en primera persona, i en nom d’ERC, en la negociació del model de finançament inclòs a l’Estatut. Crec que es un bon model i es molt important personalment haver pogut participar directament en un tema que considero tant cabdal per Catalunya. Ara a Madrid encara haurem de continuar lluitant per que el model final de finançament de Catalunya sigui el millor possible. Com sempre, estic a disposició d’ERC per participar-hi des de on sigui mes convenient i mes útil.
Un altre moment històric va ser viure l’aprovació de la proposta al Parlament de Catalunya el 30 de setembre. Les emocions de l’aprovació i pel com es va aprovar, amb el 90% dels diputats, varen ser molt altes. Com va ser emocionant la felicitat compartida amb tants amics, amigues, companys i companyes, un cop acabat l’acte formal del Ple del Parlament.
Finalment, per ara, vaig tenir també la sort i el privilegi de poder assistir a la tribuna del Congreso de los Diputados, el dia 2 de novembre, a l’aprovació de la presa en consideració de la proposta de reforma. Hi ha molts sentiments i moltes emocions d’aquest dia. Tanmateix, després de les intervencions dels representants catalans, sobretot vaig sentir un gran orgull de ser català. Crec que es un sentiment compartit per la majoria de catalans i catalanes que hi érem, com també els que ho varen sentir o veure o llegir amb posterioritat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!