Antoni Soy
Eunomia
La indústria com a motor de l’economia catalana
El darrer número del Butlletí (núm. 35 de 30 de setembre de 2009) del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona em publica aquest article que reprodueixo a continuació.
|
|
Actualment, i més enllà de la crisi econòmica i financera global, s’està generant un nou model industrial d’àmbit internacional caracteritzat, sintèticament, per importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en les estratègies de les empreses; per la internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l’organització de les empreses; i per la creixent importància dels processos d’innovació. Ningú no discuteix que la indústria ja no és el que era fa uns anys. Avui ja no és, només ni principalment, la indústria manufacturera, la de les grans fàbriques amb xemeneies i treballadors. Avui la indústria és també, i cada cop més, els ordinadors i els laboratoris. Avui la indústria ja està plenament integrada amb l’economia de la informació i el coneixement. Som ja en un “nou model productiu”, en una “nova indústria” en la que, tal com han assenyalat també la Unió Europea o la OCDE, s’ha produït una creixent i progressiva integració i interrelació entre les activitats industrials i les activitats de serveis més lligades a la producció (els “producer services industries”). Però, en aquest “nou model productiu”, que es va consolidant, la indústria hi continua jugant el paper central i més important. Un paper imprescindible perquè les empreses puguin innovar i invertir en R+D+i i perquè es puguin internacionalitzar. |
Vull posar èmfasi precisament en aquesta darrera llei ja que posa de manifest la importància que el Govern dóna a la política industrial, i encara més en temps de crisi com els actuals. Amb aquesta norma, Catalunya es posiciona com capdavantera en política industrial, i expressa la ferma voluntat de rellançar l’activitat industrial perquè esdevingui el motor de l’economia catalana.
Amb la Llei de Política Industrial, ens alineem amb la política industrial europea, expressada, sobretot, en l’Estratègia de Lisboa aprovada el 2000 i les seves revisions posteriors i que posa l’èmfasi en la millora de la productivitat i de la competitivitat. I també reconeix els serveis relacionats amb la producció de les empreses com a part integrant de la indústria. Amb tot, Catalunya ja té un marc legal per poder treballar els tres pilars bàsics que requereix la política industrial per convertir-la, com ja he comentat, en el principal motor de l’economia catalana: una estratègia industrial, que es concretarà en el Pla de Política Industrial, i que constituirà el pilar fonamental de l’estratègia del Govern per avançar en la transformació del nostre model industrial; garantirà la participació dels agents socials i econòmics, mitjançant la creació del Consell de Política Industrial de Catalunya, en la definició dels objectius de la política industrial; i la creació dels instruments d’execució d’aquesta política industrial: principalment l’agència ACC1Ó, com a fusió de CIDEM i COPCA, sobretot en els camps de la innovació i la internacionalització.
|
La indústria ha jugat i juga un paper clau en la vertebració de l’economia catalana i en la generació d’efectes multiplicadors, cap endavant i cap enrere, que han facilitat i faciliten el desenvolupament de la resta d’activitats i el benestar de la societat.Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!