Antoni Soy

Eunomia

22 d'agost de 2009
0 comentaris

Acord de finançament i Estatut

El passat 10 d’agost de 2009 El Punt em va publicar aquest article d’opinió.

Acord de finançament i Estatut

Antoni Soy

Membre de la Comissió Mixta de Assumptes Econòmics i Fiscals. Secretari d’Indústria i Empresa, Generalitat de Catalunya

 

Finalment, la Generalitat de Catalunya i el Gobierno del Estado han arribat a un acord en el sistema de finançament previst en el Estatut de Catalunya (EAC06). Des de el meu punt de vista no hi ha dubte que es un bon acord, tant en el model com en las xifres. De fet, així va ser, al menys implícitament, reconegut pel líder de la oposició en el debat parlamentari, doncs es disposava a reconèixer que era un bon acord sempre que els partits del govern acceptessin que no complia el EAC06.

 

L’EAC06 és fruit d’un pacte polític, i com a tal és políticament interpretable; i és també una llei orgànica de l’estat, i com a tal jurídicament interpretable. Simultàniament, l’acord de finançament és també un acord polític i com a tal es políticament interpretable. Molt aviat es convertirà en normes jurídiques, l’actualització de la LOFCA i la llei de cessió de tributs com a mínim i, per tant, serà també jurídicament interpretable. Però ningú te l’exclusivitat de la “bona” o “correcta” interpretació, ni política, ni jurídica.

 

El nou acord desenvolupa l’EAC06 en la seva potencialitat en el àmbit del finançament. Primer, perquè ens permet més autonomia financera, més corresponsabilitat fiscal y més suficiència de recursos i amb això es compleix l’article 202 del EAC06. Segon, perquè amb la concreció de la cistella de tributs cedits y la concreció d’una major capacitat normativa sobre aquests tributs es compleix l’article 203 y las disposicions addicionals 7, 8, 9 i 10 del EAC06. Tercer, la aportació a l’anivellament/solidaritat es limita als serveis de l’estat del benestar, cosa que permet que Catalunya es situï, por primera vegada, por sobre de la mitjana de las CCAA ja que una part (25%) dels recursos de la Generalitat es corresponen a la seva capacitat fiscal, complint-se així l’article 206.1,3,5 del EAC06. Quart, el càlcul de les necessitats de despesa de les CCAA es fa bàsicament a partir de la població (que pesa un 97%), amb una ponderació especialment important de la població sanitària equivalent, i amb això es tenen en compte, al menys parcialment i implícitament, la població immigrada i els costos diferencials, responent així a l’article 206.1 i 6 de l’EAC06. Cinquè, es preveu l’actualització, anual i quinquennal, del sistema i amb això es compleix l’article 208 de l’EAC06. Sisè, s’estableix l’aplicació gradual del model en uns terminis determinats i en el tercer any ja es compleix que la posició relativa de Catalunya estarà clarament per sobre de la mitjana (104,2%), segons diu la Disposició final 1ª del EAC06. Setè, també es compleix la bilateralitat parcial, en la negociació, el contingut i la ratificació de l’acord, segons l’article 210 del EAC06.

 

Està clar, doncs, que des de el nostre punt de vista, el nou acord de finançament, a més de ser més just, més transparent, més potent, reductor del dèficit fiscal, y necessari pel país i la seva ciutadania, permet desenvolupar l’EAC06 en la seva potencialitat en el àmbit del finançament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!