Avui, 29 de gener de 2009, el diari AVUI m’ha publicat aquest article en relació al finançament de Catalunya.
Per segona vegada, el Govern de Catalunya ha dit que no a la proposta del Govern espanyol sobre el model de finançament. A finals de juliol i ara el 2 de gener de 2009. En el document d’Observacions enviades a Madrid, el Govern de Catalunya diu, des del punt de vista tècnic i polític, i amb fermesa, responsabilitat i rigor, que el Govern de l’Estat ha de reformular la seva proposta de model de finançament per a que aquesta compleixi l’Estatut. I, per tant, per a que sigui acceptable per al Govern de Catalunya. Així ho ha reconegut també el principal partit de l’oposició. El compliment de l’Estatut és la “prova del cotó fluix” per a aconseguir un bon model i uns bons resultats en el model de finançament. I el Govern de Catalunya el considera el criteri fonamental per a acceptar o no el model de finançament que es proposi.
Més en concret, tot i que la “proposta Solbes” conté alguns avenços respecte al document del mes de juliol de 2008, la seva indefinició, en els principis i en la quantificació, no és cap garantía per a avançar en un acord satisfactori. A més, conté insuficiències manifestes i essencials. Primer, la proposta del Govern de l’estat no ofereix garanties suficients per al compliment de l’Estatut. En la proposta del Govern de l’estat tampoc es garanteix un canvi real que asseguri que els ingressos de la Generalitat provinguin dels seus impostos i que existeixi un mecanisme d’anivellament que asseguri el principi d’ordinalitat. Amb la proposta que ha fet l’estat no es pot valorar el model resultant ja que no es coneixen les quantitats i els percentatges que han de permetre avaluar adequadament el model. Per tot això, la proposta de l’estat no és acceptable pel Govern de Catalunya.
El full de ruta és, doncs, molt clar: el compliment de l’Estatut per a aconseguir un bon model de finançament a llarg termini i uns bons resultats quantitatius –una bona xifra- a curt termini. Seria bo que es fes pinya en aquest sentit. Alguns han escrit que han de dir que no per “responsabilitat i dignitat”, mentre altres de la mateixa coalició ens diuen que donaran suport al Govern sempre que es faci complir l’Estatut. Que s’aclareixin!.
Alguns estan insistint aquests darrers dies en quina és la xifra que és o no acceptable per a un bon acord de finançament per a Catalunya. Òbviament, la xifra, els resultats quantitatius que s’obtinguin són importants. Tanmateix, és molt més important quin és el model de finançament que s’acorda. Perquè el model determinarà els recursos que es rebran –els resultats del model especialment- durant molts anys. Si ara rebem una xifra acceptable però no hi ha un bon model d’aquí a un any o dos tornaríem a estar amb els mateixos problemes que estem actualment. Hem de plantejar el tema a mig i llarg termini. No ho oblidem, la xifra, els resultats quantitatius són importants, però el model de finançament ho és molt més. No ens deixem enlluernar!.
La prioritat avui és aconseguir un bon finançament, el millor possible amb l’Estatut actual. Tant en els resultats quantitatius com molt principalment en el model de finançament. I això vol dir que, tenint clar quins són els objectius per al Govern de Catalunya, hem de negociar i negociar amb el Govern de l’Estat, sense desmai, però tenint molt clar que és millor un no acord – i continuar negociant el temps que faci falta- que no un mal acord. I això està claríssim en el document d’Observacions del Govern.
Tanmateix, el que no es pot pretendre és que l’Estatut digui el que no diu ni el que no pot dir. Alguns ho intenten però òbviament no se’n surten. Perquè, com tothom sap, el que no pot ser, no pot ser i, a més, és impossible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!