Finançament: ERC no ha de caure a la trampa

A l’octubre de 2006 hi havia una gran pressió sobre ERC perquè es definís sobre amb qui pactaria després de les eleccions. Aleshores vaig defensar  – “Qui ha de dir amb qui pactarà???” – que ERC no havia de cedir a aquestes pressions perquè, evidentment, el lògic era que primer es definissin CiU i PSC com a previsibles primer i segon partit després de les eleccions.

Ara, estem en una situació en que ERC no hauria de deixar-se pressionar en relació al finançament (o respecte a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut). Els altres partits, molts mitjans de comunicació i molts opinadors insisteixen en que ERC “torna a tenir la clau”, i a que haurà d’utilitzar-la segons quin sigui el model de finançament (o segons quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional).

Crec que des d’ERC no hauriem de caure en aquesta trampa. Nosaltres varem votar que no a l’Estatut de la retallada Mas-Zapatero i del Congreso de los Diputados perquè varem votar que si entusiàsticament a l’Estatut del 30 de setembre de 2005. Els que varen demanar votar que si en el referèndum per l’actual Estatut de Catalunya varen ser CiU i el PSC. Són ells, doncs, els que han de donar comptes molt principalment de com quedi el model de finançament. Són ells els que en tenen la principal responsabilitat.

Molt més tenint en compte que des d’ERC s’ha defensat sempre que, tot i que no ens agrada, el poble de Catalunya va referendà l’Estatut de les Cortes i que aquest és el “camp de joc” en el que es juga el partit. No es pot anar més enllà d’aquest “camp de joc”. No es pot aconseguir el que no és possible avui. Volem un bon finançament. I avui això vol dir el millor finançament possible en el marc de l’Estatut de 2006. Per tant, coneixent el “camp de joc” i les seves limitacions, el criteri bàsic de valoració de qualsevol proposta de finançament ha de ser que el model compleixi estrictament l’Estatut de 2006. Així podrem tenir un bon model, el millor possible avui. I uns bons resultats, els millors possibles avui.

Però la pressió no la té ERC. La pressió la tenen, d’una banda ZP i el govern del PSOE i, de l’altra, CiU i el PSC que són els que varen demanar el vot afirmatiu a l’Estatut de les Cortes de 2006. No hem de caure a la trampa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *