ERC és un partit polític. És l’instrument del que ens hem dotat la gent de l’esquerra nacional per a configurar una majoria que ens permeti canviar el futur del nostre país, i dels nostres pobles i ciutats, en un sentit catalanista i de progrés simultàniament. ERC ha de ser un partit nacional, és a dir
Fa uns dies explicava – “Eleccions, congrés i Joan Fuster” -, com a reacció a alguns comentaris que m’havien arribat, el perquè no havia donat suport explícit encara a cap de les candidatures a les eleccions a ERC. També deia que com que el partit és divers i plural -una característica molt bona i enriquidora des del
A Esquerra Republicana encarem els darrers dies abans de les eleccions del nou President i Secretari General, així com de la celebració del Congrés del partit. Estem convençuts què aquesta situació ens dóna una gran oportunitat per a fer un partit més fort i més adequat. Un instrument per a construir una majoria social
Aquests dies alguns companys, i amics, d’ERC m’han fet saber què als responsables d’algunes candidatures els hi ha estranyat que jo no hagi donat suport explícit, amb la meva signatura, a cap de les quatre candidatures a President i a Secretari General del partit. Aixó m’ha recordat l’episodi de Joan Fuster quan, davant de la
És posible què, a partir del títol, molta gent es pensi que vull parlar de les quatre previsibles candidatures a la Presidència i a la Secretaria General d’ERC -ERC Futur (EF), Esquerra Independentista (EI), Gent d’Esquerra (GE) i Reagrupament.Cat (RCat), per rigorós ordre alfabètic- com a quatre dimensions, posicionaments o punts de vista sobre ERC avui. Però aixó no
El tema realment important què, en el fons, s’està discutint davant de les primàries i del Congrés d’ERC és, crec, el model de partit. Fa uns dies, a La Vanguardia, vèiem ( “¿Dónde está la diferencia?” ) quines són algunes de les principals diferències entre les quatre previsibles candidatures. N’hi ha alguna pel que fa als valors
Els moviments tàctics en política, com en l’estratègia empresarial per exemple, són un tema molt delicat. Bàsicament, han de permetre aconseguir els objectius estratègics del partit (o de qualsevol organització) però, a més, han d’intentar seguir uns criteris, unes “bones pràctiques”, per a ser acceptats, merèixer la confiança i ser creïbles per a la gent.
Ahir vaig publicar una modesta entrada al meu bloc titulada “ERC: estratègia, pactes i credibilitat” que es va convertir, almenys una estona, en portada de les prestigioses Vilaweb i Poliblocs (“La gent ara ja no es creu la equidistància d’ERC”) i que va merèixer, també, un apunt en el bloc de Saül Gordillo, blocaire polític de referència, amb el títol
Dèiem fa uns dies (a l’entrada “Sobre l’estratègia d’ERC”) que l’estratègia d’ERC ha de ser la de l’esquerra nacional, la de l’esquerra catalana independent (veure l’entrada sobre “L’esquerra catalana independent”). Es a dir, ha de mantenir la equidistància ideològica i ha de plantejar-se un doble objectiu i un avenç simultani, i amb la mateixa importància:
Els d’ERC som i volem ser l’Esquerra Nacional, es a dir volem avançar cap a l’exercici del dret a decidir què ens ha de portar a la independència i, simultàniament i amb la mateixa intensitat, volem avançar en les polítiques socials que ens permetin anar millorant les condicions i la qualitat de vida de la
El company i ex-Conseller Joan Carretero ha fet algunes declaracions contradictòries en relació a la permanència d’ERC al Govern d’Entesa. Tant en el programa de Mònica Terribas, que vaig poder veure en directe, com fa poc a Europa Press segons reprodueixen els diaris. Pel que sembla, Joan Carretero va dir, d’una banda, que a ERC no li convé
L’ex-alcalde de Mataró i ara, per segona vegada, “Diputado de las Cortes Generales” de Madrid, va escriure fa uns dies un apunt al seu bloc titulat “Un grapat de frikis”. En aquest apunt dedica a la gent d’ERC un conjunt de “floretes”, a més del títol, com ara: “això sembla ca’n pixa”; insinuant que ERC utilitza la
Estem vivint un moment difícil i complex i ningú té la solució màgica per a res. Per aixó és bo, crec, abocar les idees que tenim sobre la situació, per a poder avançar en possibles camins de solucions. Si comencem pel principi, primer hem de parlar de la ideologia i dels valors d’ERC. En aquest
A la nit electoral, ja molt tard, el company Uriel Bertran feia un apunt al seu bloc tot valorant els resultats electorals i proposant el que, en la seva opinió, cal fer per part de (i a) ERC a partir d’ara. El seu missatge fonamental, des del meu punt de vista era: “És urgent que
Els valors republicans i la radicalitat democràtica han estat, son i seran les nostres senyes d’identitat. A més, volem que aquests valors es vagin estenen entre la societat al mateix temps que es va configurant una nova majoria social per a la sobirania. De fet, aquesta extensió és una condició necessària per a l’eclosió