PROCLAMACIÓ UNILATERAL
Kóssovo es va declarar independent sense pactar-ho amb Sèrbia el 2008. Es van convocar unes eleccions, i el Parlament que va sortir de les urnes va declarar la seva plena sobirania. Els Estats Units i la majoria de països de la Unió Europea van reconèixer la proclamació, i en canvi s’hi van oposar, entre els casos més significatius, Espanya, Rússia i Sèrbia. Posteriorment la justícia internacional va avalar el procés.
REFERÈNDUM AMB EXIGÈNCIES DE MAJORIA QUALIFICADA
2 anys abans que Kossovo, el 2006 Montenegro s’havia independitzat de Sèrbia en un referèndum on Europa va imposar una doble condició; el sí havia de superar el 55% dels vots, i la participació havia de ser superior al 50%. Totes dues barreres es van superar, la dels vots afirmatius pels pèls, i el món va reconèixer el nou estat.
DISSOLUCIÓ ACORDADA D’UN ESTAT
Abans de Montenegro, l’anterior precedent europeu era el txecoslovac, que a través del divorci de vellut va donar pas a les repúbliques Txeca i Eslovaca. En aquell cas tampoc hi va haver referèndum; les eleccions legislatives van donar la victòria als independentistes eslovacs, que van pactar la secessió amb les autoritats txeques.
REFERÈNDUM NO RECONEGUT, PROCLAMACIÓ D’INDEPENDÈNCIA I GUERRA LLAMPEC
El 1991 Eslovènia es va declarar independent de forma unilateral, i amb l’oposició de la Unió Europea, de la qual avui forma part, i dels Estats Units. Sèrbia no havia acceptat les consultes que havia fet Eslovènia prèviament, i va reaccionar a la proclamació d’independència amb una agressió de l’exèrcit iugoslau. Davant d’allò, el món va acceptar la decisió de Liubliana.
CROÀCIA I BÒSNIA: MATEIXA VIA, DIFERENT CAMÍ
A diferència d’Eslovènia, a Croàcia i Bòsnia les declaracions d’independència van derivar en una guerra ètnica amb Sèrbia, d’una banda, i entre bosnians i croats, de l’altra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!