Una norma bàsica per qualsevol dictador que vulgui massacrar la seva població és allargar la repressió prou temps com perquè la resta del món s’avorreixi del conflicte. Precisament el que ha aconseguit Bashar al Assad a Síria. Avui finalment es confirma oficialment el que feia setmanes que se sabia, que al país s’hi ha utilitzat armes químiques. La notícia, però, no obre els informatius d’enlloc.
La guerra de Síria cansa, i només està d’actualitat si algun dia hi ha una notícia particularment macabre, com degollaments i execucions sumàries en alguna població costanera, o si una batalla en concret es pot vendre prou bé mediàticament, com la lluita pel control d’Al Qssair (i això, sempre que no s’allargui massa). Això, però, no vol dir que l’ús d’armes químiques a Síria, o a qualsevol altre lloc, sigui res normal. El contrari.
Des que la Primera Guerra Mundial va posar sobre la taula la perillositat de les armes químiques, aquest tipus d’armament s’ha utilitzat poc, però amb conseqüències desastroses. Els casos més coneguts són el gasejament de Halàbja, al Kurdistan iraquià, per part de Saddam Hussein, que ja havia utilitzat armes químiques durant la guerra contra l’Iran. I, a la Guerra del Vietnam, l’ús d’herbicides per part dels Estats Units que acabarien provocant malformacions entre els fills dels qui hi van estar exposats. Abans, el Japó també hi va recórrer durant la Segona Guerra Mundial, contra la Xina.
Aquesta és la curtíssima llista a la qual ara s’afegeix oficialment Síria. Així d’excepcional és el que passa en aquell país, que per cert, no ha signat la convenció contra les armes químiques, de manera que internacionalment no està vulnerant cap tractat. El quilo de mort no es cotitza igual arreu del món, però. Avui el que és notícia són les inundacions al centre d’Europa i el segon mort a la revolta de Turquia. País que, casualment, fa frontera amb Síria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!