Dues ratlles

Les ferides de la ciutadana Ester Quintana, que va perdre un ull el dia de la vaga general, han posat sobre la taula el debat sobre l’ús de les bales de goma a Catalunya. És el mètode més dur amb què compten els Mossos d’Esquadra, juntament amb els gasos lacrimògens, a l’hora de reprimir concentracions més o menys violentes. A part, clar, de les porres, que fa uns anys van arribar a anar acompanyades del cèlebre kubotan.

Exceptuant el punxó, els altres tres mètodes formen part del kit bàsic de les policies antidisturbis de bona part del món. Només caldria afegir-hi els canons d’aigua a pressió, la fórmula més estesa a la majoria de països, però que a l’estat espanyol no agrada perquè evoca la repressió franquista. Només l’Ertzaintza l’ha seguit utilitzant, i per casos puntuals.

Cap d’aquests mètodes està exempt de polèmica, i per això les policies de tot el món han explorat altres vies. Òbviament, el foc real és la més expeditiva, i convé no oblidar que no és res gens estrany en molts països dictatorials.

També sembla força contundent un mètode presentat fa uns anys per l’exèrcit dels Estats Units. Un aparell emissor d’ones electromagnètiques que pot escalfar cossos que estiguin a fins a mig quilòmetre de distància. El manifestant té la sensació d’estar dins d’un forn, però les autoritats defensen que és inofensiu perquè la cremor només penetra quatre mil·límetres a la pell.

A vegades, però, no cal ni cremar. A Israel utilitzen els canons d’aigua Skunk, que ruixen els manifestants amb un gas, una mena de boira, que fa molta pudor. S’impregna a la roba i la pell de qui la toca, que queda perfumat amb una olor molt intensa d’aigües residuals.

Molt més bèstia és la granada atordidora. Un explosiu de mà que en alguns països s’utilitza per emetre simultànimanent so i llum molt potents durant uns segons. Qui està dins el radi d’actuació d’aquesta granada queda desorientat, i pot arribar a perdre la vista i l’oïda durant un minut. Si el manifestant no marxa i l’emissió segueix, provocant lesions molt greus i irreversibles.

Segueix a @joanbotta

// <![CDATA[