Dues ratlles

Per entrar al Parlament de Catalunya, ho diu la no llei electoral (és a dir, la disposició transitòria de l’Estatut) cal tenir com a mínim el 3% dels vots en una demarcació. Aquesta barrera, però, només funciona a la pràctica a Barcelona. A la resta de demarcacions, la barrera real és més alta, perquè reparteixen pocs diputats. En un moment en què Solidaritat i la CUP es mouen al voltant d’aquest 3% de vots, segons les enquestes, és interessant saber quants vots els garanteixen escó a cada demarcació. I també qui es pot endur l’últim diputat a demarcacions com Girona, on pocs vots solen decantar la balança.

Barcelona:

Com que reparteix 85 diputats, qui aconsegueix el 3% dels vots en aquesta circumscripció s’assegura representació parlamentària. Per la llei d’hondt, normalment, 3 diputats (Ciutadans, al 2006 i el 2010, i Solidaritat, el 2010). Per tant, es pot establir que amb una participació estàndar, per entrar al Parlament amb diputats per Barcelona calen uns 75.000 vots en aquesta circumscripció. I a partir d’aquí, grosso modo es pot calcular que cada 1% més de vots recollits, un diputat més. Qui obté un 25% dels vots s’endú 25 diputats, i qui n’obté un 6%, 6. Matemàtica pura, com es comprova amb els resultats de 2010.

Per tant, per entrar per Barcelona, SI i CUP necessiten 75.000 vots i superar la barrera del 3%. Això els donaria amb tota probabilitat 2-3 diputats.
 
Girona:

Li corresponen 17 diputats, i per tant el 3% dels vots ja no assegura res, perquè tot i entrar en el repartiment, la formació que assoleix aquests suports ja no s’endú escó. És el que li va passar a Reagrupament el 2010, que amb un 3,30% dels vots no va obtenir representació. A Girona, la barrera real es mou entorn del 4,5-5%, o, el que és el mateix amb una participació estàndar, uns 13.000 vots. A partir d’aquí, el segon diputat ja exigeix més del 9% dels vots. I per cada escó extra, cal un 4,5% de vots més.

Per tant, per entrar per Girona calen més de 13.000 vots, cosa que dóna un diputat. I amb 25.000 es pot començar a pensar en un segon diputat, tot i que cal ser tercera força per assegurar-lo.

Tarragona:

Reparteix 18 diputats, cosa que deixa una situació similar a la de Girona. Aquí per aconseguir escons cal tenir gairebé el 5% dels vots, és a dir, uns 14.000 sufragis. El 2010 Solidaritat va quedar fora del repartiment d’escons en aquesta circumscripció tot i tenir el 3,4% dels vots. Pels diputats addicionals val el mateix que a Girona: el segon s’aconsegueix amb un 9% de vots, el tercer amb un 14%, i anar sumant.

Més que Solidaritat o CUP, aquí qui té possibilitats d’entrar al repartiment sembla Ciutadans.

Lleida:

És la demarcació que dóna menys diputats, només 15, i per tant és on el llistó és més elevat. Cal gairebé un 6% dels vots per tenir escó, uns 10.000 vots. I a partir d’aquí, per cada 5,5% de vots més, un nou diputat. De fet, ICV s’ha quedat moltes vegades fora del repartiment d’escons a Lleida superant el 4% de vots. I el 2010 Solidaritat també en va quedar fora amb el 3,1% dels vots.

Per tant, el més normal aquí seria que només s’enduessin diputats CiU, PSC, Esquerra i el PP, i en tot cas, si avança una mica respecte el 2010, també Iniciativa.

Segueix a @joanbotta

// <![CDATA[