La Comissió del Mercat de Valors va prorrogar ahir les vendes a curt a la borsa espanyola com a mínim fins el proper febrer. L’objectiu és que la reestructuració financera es pugui fer sense els atacs dels especuladors. Una notícia que s’ha dit de passada a la majoria d’informatius, si és que s’ha dit, però que té molta importància.
A la borsa, les operacions a curt permeten guanyar diners si les accions de la companyia amb què es juga cauen (i trio expressament el verb jugar). És una forma molt senzilla i que amaga una pràctica especulativa prou curiosa. Bàsicament, es tracta de vendre accions que no es tenen avui, amb l’esperança de poder-les comprar més endavant a un preu inferior. I quedar-se la diferència, clar.
L’especulador que avui obre una posició curta ho fa amb l’esperança que la borsa baixarà. I, de fet, ell mateix contribueix a què això passi, perquè com que està venent accions al mercat, aquestes es devaluen. Però, de qui són aquestes accions que venen els que van curts? D’algú que els hi deixa o, més aviat, d’algú que els hi lloga.
Quan les accions han perdut prou valor, l’especulador compra els títols que inicialment s’havia venut, i així els pot tornar. Ho simplifiquem amb el que seria un exemple de venda a curt a la vida quotidiana:
Un home va al mercat amb un cistell buit. Al primer paradista, li demana que li llogui dos quilos de pomes a tres euros. A partir d’aquí, l’home troba un comprador, que s’endú les pomes llogades a tres euros amb deu. Primer guany. Ara, però, el nostre especulador de pomes ha de recuperar la mercaderia que li deu al primer paradista. Per això dóna i dóna voltes al mercat fins que acaba comprant dos quilos de pomes per dos euros i mig. Les porta al comprador inicial, a qui ha de pagar un lloguer per les pomes que s’ha endut el primer comprador. Posem que deu cèntims. L’altre mig euro se’l queda l’especulador.
La realitat no és gaire diferent d’això. Especuladors que no tenen accions les lloguen a algú a canvi d’uns diners i se les venen esperant poder-les comprar més barates. Cal dir que si la borsa només fa que pujar a partir de llavors, l’inversor haurà de recomprar tard o d’hora les accions que va vendre, encara que sigui a un preu més gran, perquè així s’hi ha compromès amb el llogater. Llavors, haurà perdut.
El mecanisme es va inventar perquè els mercats tinguessin més moviment, però en èpoques turbulentes com l’actual creen molta pressió. Quan els inversors a curt comencen a vendre, la gent s’espanta, tothom es desfà dels títols que s’estan depreciant, i la borsa cau. Llavors, els especuladors recompren el que han llogat i després venut, i guanyen.
Per rematar la jugada, això es pot fer apalancant-se. O sigui, posant sobre la taula només una petita part del que costa tota l’operació. Molts brokers ofereixen aquesta possibilitat, amb una única condició: si hi ha pèrdues, quan els diners de què es disposa deixin de cobrir-les, l’operació s’ha de tancar. Així és com gent normal i corrent pot moure literalment milions d’euros a la borsa jugant-se’n només uns milers.
//
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!