Dues ratlles

Segueix havent-hi dues Espanyes: la que s’ha enfurismat perquè els eurodiputats catalans han demanat a Brussel·les que avaluï els riscos d’una possible intervenció militar sobre Catalunya, i la que ha callat davant d’aquest atac de ràbia. La que secunda les declaracions de Vidal Quadras i companyia, i la que fa dimitir Maria Badia per internacionalitzar el conflicte català.

Res de nou sobre la Terra; fa temps que sabem que allò que normalment s’assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Però, tenim raó els catalans de sentir-nos amenaçats per l’exèrcit espanyol?

Mirant enrere, la resposta és rotundament que sí. Des de mitjans del segle XIX el nostre país ha patit una agressió militar cada 30 anys de mitjana.

L’últim episodi va ser la volta intimidatòria que Milans del Bosch va fer per València el 23-F, i d’allò fa 31 anys. O sigui que, amb l’estadística a la mà, com a mínim se’ns ha de reconèixer el dret a tenir por.

La Guerra Civil va ser un atac en tota regla des de l’exèrcit a la legalitat i la voluntat popular. I abans, el 1934, la Generalitat també va ser atacada pel general Batet després que Companys declarés la República Catalana.

Primo de Rivera va treure l’exèrcit als carrers de Barcelona el 12 de setembre del 1923, a la vegada que declarava l’estat de guerra al nostre país. Entra altres coses, deia el seu pronunciament, calia lluitar contra el separatisme.

Espanya també va utilitzar el seu exèrcit durant la Setmana Tràgica. I a mitjans del segle XIX va ser un català, el general Prim, el que va bombardejar Barcelona per sotmetre-la.

També aquella època, Espartero va atacar la capital catalana des de Montjuïc durant més de 12 hores. I es va permetre el luxe d’afirmar que Barcelona mereixia ser bombardejada cada 50 anys.

5 intimidacions/agressions militars en 150 anys. El que dèiem, surt a una cada 30 anys, i de la volta de Milans del Bosch per València ja en fa 31. La nostra por està justificada, encara que el context històric sigui molt diferent.

Gat escaldat, amb aigua tèbia es crema.

Segueix a @joanbotta

//