Dues ratlles

Llegeixo que el govern de les illes vol eliminar la immersió el curs vinent, i em ve al cap una història curiosa que exemplifica com de fràgil ha estat la situació del català a les illes, almenys des del punt de vista legal.

Per alguns sectors espanyolistes deu ser una badada històrica que van cometre a principis dels 80: haver confós, en la negociació del primer estatut de les illes, una frase especificativa amb una altra d’explicativa.

El 1983, l’article 4 de l’Estatut deia, com es va mantenir el 2007, exactament això:

          “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”

Així, tot entre comes. Un redactat que vol dir que el català és la llengua pròpia del territori, i a més té caràcter d’oficial. Fins aquí res d’estrany. Però és que, inicialment, el redactat d’aquest article havia de ser un altre, pràcticament calcat, però sense les dues primeres comes:

          “la llengua catalana pròpia de les Illes Balears tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”

En aquest segon cas, el que s’hagués pogut interpretar és que el català propi de les illes era una llengua diferent de la resta de varietats catalanes. Això ho van veure de seguida els diputats Damià Ferrapons, Pere Llinars i Biel Majoral, que van presentar una esmena per introduir aquestes comes tan importants. Per tenir una explicativa, i no una especificativa. I els hi van aprovar.

No era, contra el que alguns van pensar, una precisió tècnica; era tancar la porta al secessionisme lingüístic a les Balears. I va anar pel canto d’un duro -o d’una coma.

Segueix a @joanbotta
//

Torna a la portada del bloc.