Vius o morts?
Entenc que, amb la determinació dels terroristes de morir matant, davant del risc que suposaven per a la vida de la població i dels agents, s’havia de prioritzar el fet d’abatre’ls. Ara voldria recordar que aquests terroristes que van oferir les seves vides a major gloria del projecte salafista d’Aràbia Saudí i d’altres països de l’entorn són només soldats, carn de canó. En un cert sentit aquests terroristes assassins són també “els nostres morts”, joves de Ripoll malmesos. Allà on cal arribar és als seus caps, amunt, a esbrinar les connexions que ens porten cap aquells que mouen els fils, la propaganda i hi posen els diners. En aquest sentit hagués estat molt millor agafar-los vius per poder investigar les connexions i estirar del fil. Morts ja no molesten als seus amos que els vendran com a “màrtirs”. També hagués estat millor tenir l’oportunitat d’aconseguir que algun d’ells s’hagués penedit, hagués demanat perdó i s’hagués implicat a denunciar el feixisme salafista. També, vius ens poden permetre investigar-los per esbrinar el procés que han seguit les seves ments per abraçar les doctrines salafistes i oferir les seves vides en sacrifici.
Però el cert és que estàn morts alguns d’ells. I a la senyora Eulàlia Reguant li diría que a la propera vegada que hi hagi algú amb un ganivet tallant colls, que cridi als mossos per aturar-los a cop de flor.
I dir també als entristes de la manifestació sectorial que alguna responsabilitat tindràn els qui fabriquen les armes que l’Estat espanyol ven a Arabia… Ah! Què són treballadors bascos? Ui, doncs ja està tot dit…
Atentament, i bona setmana