Una certa esquerra espanyolista i cosmopolita.
Vèiem en un apunt anterior que una part important del problema per guanyar suports a l’independentisme és l’espanyolisme realment existent dins la societat catalana. L’espanyolisme és el problema. Aquest espanyolisme que surt a les enquestes no és el mateix segons els sectors socials. Un d’aquests espanyolismes és el que va lligat a una certa pàtina d’internacionalisme que podríem anomenar cosmopolitisme, molt present entre certa gent que es considera d’esquerres.
Jugarem amb un model que tracta entre d’altres amb els Cosmopolites.
Suposarem uns individus que es distribueixen en ètnies o cultures diferents. Aquests individus quan es troben amb un altre individu poden: cooperar (C) o no-cooperar (N).
Això dóna quatre possibilitats en creuar les variables:
Cooperar amb els de la mateixa cultura
No-cooperar amb els de la mateixa cultura
Cooperar amb els de diferent cultura
No-cooperar amb els de diferent cultura
I d’aquí obtenim quatre estratègies possibles pels individus:
- Cooperar amb els de la mateixa cultura i No-cooperar amb els de diferent cultura (CN). En direm etnocèntrics
- Cooperar amb els de la mateixa cultura i Cooperar amb els de diferent cultura (CC). En direm altruistes
- No-cooperar amb els de la mateixa cultura i No-cooperar amb els de diferent cultura (NN). En direm egoistes
- No-cooperar amb els de la mateixa cultura i Cooperar amb els de la mateixa cultura (NC). En direm cosmopolites
Ara anem a estudiar els cosmopolites, aquells que cooperen amb individus d’altres cultures, però no amb la gent de la seva pròpia. La pregunta és en quines condicions aquesta estratègia s’imposa com a més profitosa pels individus, en quines condicions és l’estratègia guanyadora?.
Per fer-ho he adequat un model amb ordinador on s’enfronten aquestes estratègies. Podem anar donant valors a les variables que determinen el model i observar què passa.
Les variables bàsiques que he considerat són: El cost de donar (jo coopero), el guany de rebre (l’altre coopera) i el nombre de cultures o ètnies diferents.
He executat repetidament el programa i cal dir que anant provant i canviant valors, els cosmopolites sempre perdien i, per tant, no n’hi hauria d’haver … i no obstant en el món real n’hi ha.
Finalment he trobat la combinació que més els afavoreix: Primer, cal situar el cost-de-donar amb un valor més alt (0.06) que el guany-en-rebre (0.03), amb això altruistes i etnocèntrics queden derrotats i guanyen els egoistes i cosmopolites. Segon, cal reduir les ètnies-diferents a dues, amb això els cosmopolites sovint guanyen fins i tot els egoistes (en totes les simulacions intervé l’atzar).
Intentem interpretar el món dels cosmopolites: Són individus que els costa molt donar d’ells mateixos i que no valoren gaire tot el que els altres els poden donar. A més el seu món de relacions personals real és un món molt uniforme, en ell la diversitat queda reduïda a dos.
Podeu accedir al programa i experimentar aquí. Si allà feu corre la finestra, trobareu més informació sobre el programa al final de tot.