ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 21 d'agost de 2014

Sobirania catalana i legalitat espanyola: una contradicció


Suposem un posicionament polític que defensa la sobirania per Catalunya i al mateix temps defensa el respecte a la legalitat de l’estat espanyol. Aquest pensament amaga una contradicció:

Tenim

P = “Catalunya és sobirana”

Q= “Sotmetre’s a la legalitat espanyola”.

Aquest posicionament defensa tant P com Q.

Ara bé, afirmar la sobirania de Catalunya vol dir afirmar una legalitat pròpia que no es sotmet a cap altra legalitat, vol dir que la legalitat catalana deriva de la voluntat del poble de Catalunya i no es sotmet, per tant, a la legalitat espanyola ni a cap altra legalitat.

És a dir, P → ¬Q

Ara bé, afirmar el sotmetiment a la legalitat espanyola vol dir negar la legitimitat d’una legalitat catalana basada en la voluntat dels catalans, vol dir negar la sobirania de Catalunya, negar Catalunya com a nació.

És a dir, Q→ ¬P

Però hem afirmat tant P com Q; per tant, per modus ponens (MP) tenim ¬Q; però tenim també Q. Tenim una contradicció Q & ¬Q.

       

  1. P              Premissa
  2. Q               Premissa
  3. P → ¬Q       Premissa
  4. ¬Q              MP 1,3
  5. Q & ¬Q      Adjunció 2,4

Una contradicció vol dir que no és poden complir les dues coses alhora, que no es poden realitzar totes dues coses. No poden ser totes dues coses vertaderes. Qui demana una consulta totalment legal dins els marc de la legalitat de l’estat espanyol, nega Catalunya com a nació. Qui afirma Catalunya com a nació no pot subordinar la consulta del 9N a la legalitat espanyola.

Si tot i així jo em mantinc en la contradicció, puc intentar aconseguir una certa negació de la realitat procurant que aquesta quedi congelada per quedar-me jo en la indefinició, i, d’aquesta manera, no haver de triar entre P i Q.

Però, si el procés segueix endavant i es concreta, i s’acorda la pregunta i s’acorda la data de la consulta i els dies passen i s’acosta l’esdeveniment, hauré de triar progressivament, de fet, o bé P o bé Q. L’altra opció només la podré mantenir de paraula.

Si tot i així em volgués mantenir en la contradicció, la sortida seria adoptar comportaments que incorporen o bé elements neuròtics o bé elements psicòtics; trets d’alienació mental.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Realitat per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent