ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

2 de desembre de 2020
0 comentaris

Situació política, octubre 2020. Les estratègies

Anem a veure els passos que ens porten a les matrius de pagament que vèiem en l’anterior apunt. Hem de començar per l’arbre del joc.

Podem tornar a agafar el mateix arbre de les anàlisis anterior (només amb la nova acció), perquè sempre que acabem a S19a o S19b o S21 tornem a S0. És a dir, mentre no renunciem o el conflicte es resolgui amb victòria o derrota total, tornem a S0. Simplement la situació final S19, govern PSOE-UP que no ofereix referèndum, la dividim en dues S19a, oposició, i S19b, negociació.

L’arbre del joc:

Els quadrats representen situacions. Els quadrats finals són les situacions finals. Els cercles (Hx) representen situacions on actua la «tria de la Història» producte dels enfrontaments socials. Les fletxes representen accions que ens passen d’una situació a una altra. Gx son accions de l’independentisme, Ex són accions de l’Estat espanyol, Rx són accions de la Història.

Partim del moment actual (S0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a l’independentisme: la desobediència (G1), obeir-però-NoRenunciar (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) (S1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). (E1) porta a (S4), llavors l’independentisme por optar per rendir-se (G4) cap a S15 o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (S17) o derrota (S16). Segons aquesta probabilitat teníem els tres casos de matriu de pagament que examinàvem en l’apunt anterior. Cas de (E2) que porta a (S5), llavors tenim (G6), acceptació del referèndum pactat, situació final (S18.)

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Això porta a una situació de «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament resultats: govern PSOE-UP (R3), govern PSOE (R4), govern PSOE-C’s o PP-C’s (R5). El resultat ha estat govern PSOE-UP (R3) que porta a (S11). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern o possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E8), aplicació 155 (E9). En el cas de (S7), PSOE recentralitzant, l’independentisme continua dificultant la governabilitat de l’Estat (G9). En el cas de (S8) (S14) opta per la desobediència (G10) amb probabilitat de victòria/derrota (S23) (S22). Però en el cas de govern PSOE-UP (S11), que efectivament s’ha donat, s’obren dues actuacions, o bé continuar dificultant la governabilitat (G7a) que porta a (S19a) o bé la possibilitat d’una negociació (G7b) que porta a (S19b) (deixem de banda aquí si aquesta negociació és o no una enganyifa).

Tercera branca. S’obeeix (G3). Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya (S9), es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) (S10), s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

A continuació toca determinar les estratègies.

Una estratègia és un pla complet que contempla totes les situacions en què el jugador es pot trobar i les decisions del jugador en cada una d’aquestes situacions. Es construeixen a partir de l’arbre del joc.

L’independentisme juga primer, cosa  que porta a les situacions (S1) o (S2) o (S3). Resposta de l’Estat que prota a (S4) o (S5) o “tria de la Història” (S6 o S7 o S8 que porten a s11 o s12 o s13 o s14) o (S9) o (S10) . Elecció subsegüent de l’independentisme davant la resposta de l’Estat que porta a les situacions  finals.

Situacions finals:
S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. La “Llei a llei” que comporta la rendició de la Generalitat
S16: Aplicació altra vegada del 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat
S17: Aplicació altra vegada del 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.
S18: L’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.
S19a: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum, oposició, no s’aproven pressupostos.
S19b: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum; però es negocia, taula de diàleg
S20: Govern PSOE-UP, ofereix un referèndum pactat i s’accepta.
S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització.
s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.
S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant
s24: Renúncia i eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.
S25: Renúncia amb millora de l’autogovern, es vota un nou Estatut autonòmic.

Per l’independentisme.

Per l’Estat espanyol.
Per començar, ha de triar una possible resposta per cada una de les tres possibles primeres accions de l’independentisme, G1, G2 o G3. Per G1 (desobediència), negociar o aplicar el 155. Per G2, eleccions espanyoles i el possible govern que en sorti. Per G3 (obediència), continuar la recentralització o oferir un nou Estatut amb algunes millores. A continuació la resposta a la resposta de l’independentisme.

En el proper apunt discutirem els ordres de preferències que expressen la voluntat dels jugadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!