ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

4 de desembre de 2020
0 comentaris

Situació política. Octubre 2020. Els ordres de preferències.

Després de plantejar l’arbre del joc i les situacions finals, ara toca l’ordenació de preferències, tant de l’independentisme com de l’Estat espanyol, sobre aquestes situacions finals a què deriva el joc. Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic (orientat a objectius) dels éssers humans.

Situacions finals:

S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. Llei a llei que comporta la rendició de la Generalitat

S16: Nova aplicació de l’article 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat

S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.

S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.

S19a: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum, oposició.

S19b: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum; però es negocia

S20: Govern PSOE-UP, ofereix referèndum pactat

S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització

s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.

S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant

s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.

S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Suposem que la tria de l’independentisme busca fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència. La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:

s18≻s20≻s17≻s23≻s19b≻ s19a≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’independentisme, s19b o s19a depèn de si ens creiem que l’oferta de negociació és vertadera i sense línies vermelles o és una enganyifa. Això és molt important, ja que comportarà quina de les dues estratègies de l’independentisme, la 3 o la 4, resulta dominada per l’altra. Considerem que de fet l’independentisme se sent obligat a creure’s l’oferta de diàleg, situem s19b davant s19a

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:

s25≻s24≻s21≻s19b≻s19a≻s15≻s22≻s16≻s20≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’Estat, s19b o s19a depèn de si el diàleg és una enganyifa o és real. Considerem que és una enganyifa, aleshores, situem s19b , fer veure que es vol negociar i que no hi hagi oposició a la governabilitat, davant s19a, oposició.
Fixeu-vos que els valors que hem donat només expressen l’ordre i no diuen res de la distancia entre dos situacions, que pot ser molt diferent segons el cas. És a dir, un valor de 8 respecte d’un valor de 4 no vol dir que la situació que correspon a 8 sigui doblement preferida a la situació que correspon a 4.

Ara hem de confrontar les diverses estratègia dels jugadors i obtenir, així, la situació final o situacions finals a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una tria de la Història entre elles (resultat d’un enfrontament). En aquestes tries, els càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol.

A continuació cal calcular els pagaments que corresponen a cada casella. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionarà aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per s16-s17 tenim que, per l’independentisme, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 10 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.

La taula obtinguda és la que dona lloc als valors que vam presentar en el primer apunt. Teniu el programa que fa els càlculs aquí: jocOct20

Ja vam veure que, segons aquests càlculs, si l’independentisme comparteix l’objectiu de « fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència» , l’explicació última de triar la unilateralitat o la negociació renunciant a la unilateralitat és la probabilitat de victòria que subjectivament considerem en un enfrontament amb l’Estat. També resulta que, donades les preferències de l’Estat, només és assolible la independència unilateralment a través d’un enfrontament amb l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!