Un plantejament ple de dogmatismes. Bons els uns i dolents els altres? Un plantejament maniqueu. Millor, l’educació del criteri personal.
Publicat el 22 de novembre de 2013
Ser de dretes i liberal, avui, no és gaire racional
I et porta a ser un «idi?t?s»
La divisa del liberalisme podria ser l’afirmació de Bernard Mandeville: els vicis privats produeixen beneficis públics. No és la virtut sinó l’egoisme el motor del progrés.
Ser de dretes dèiem que volia dir considerar que l’ésser humà és dolent i que és la societat que ha de contenir aquesta maldat.
Ajuntem les dues propostes: l’ésser humà és irremeiablement egoista, però tenim el mecanisme social que contindrà aquesta maldat i que, fins i tot, farà que produeixi beneficis públics: és el mecanisme econòmic del mercat. El mercat fa que l’egoisme individual derivi en beneficis públics.
No és necessari transformar l’individu en una bona persona. Fins i tot, els liberals més fanàtics diuen que la bondat seria contraproduent per aquest progrés. Quan sou solidaris econòmicament esteu provocant una disfunció econòmica. NO se us acudeixi participar a la Marató de TV3, estaríeu agreujant i allargant la crisi econòmica.
Quan la humanitat no podia destruir el planeta, aquestes propostes podien ser simplement errònies, però no catastròfiques. Avui, tanmateix, els humans sí que podem destruir part de la vida en general (extinció de milions d’espècies) i en particular la vida humana sobre el planeta (segurament les formigues ens sobreviuran).
Arriscar-se a deixar avui el futur de la humanitat en mans d’un mecanisme ceg com el mercat no és racional. Aquestes teories liberals, com qualsevol teoria, poden ser falses. I aleshores, ens trobaríem en un vehicle descontrolat en un moment que estem a pocs metres d’un precipici. Si considerem un criteri de racionalitat que de les diverses propostes hem de considerar els pitjors resultats possibles i preveure els mecanisme per minimitzar-los. La teoria del mercat liberal no compleix aquest criteri.
Podríem entendre, en part, la construcció de la democràcia política i econòmica com el problema de construir un mecanisme social que sí compleix aquest criteri i que resol el conflicte entre el pensament de dretes i d’esquerres, el conflicte entre individu i societat, entre bondat i maldat de l’ésser humà.
Comparteix això:
-
-
Si bé em sabrà greu que em considereu un impertinent, més greu em sabrà després, no donar-vos la possibilitat de superar per a vos i els vostres lectors esquemes excessivament simplistes. No puc doncs deixar de dir-vos que em penso que algunes relectures d’En Mill us anirien bé. Tant mateix, si no teniu textos a mà, o esteu en altres estudis i tasques importants, la resposta al vostra article, a nivell doncs d’article, la podeu trobar en un escrit, l’enllaç del qual no us puc passar per la política del “copyright”, que justament ha publicat En Ferran Pujol a “Naciódigital”, titulat “Més enllà del liberalisme“. Ja us avanço que no sóc lliberal ni en el sentit desesperançat que exposeu en el text que al meu entendre necessita millorar, ni en el sentit estrictament moral de l’article del Sr. Pujol que ofereix una millor base per al diàleg i la discusió, i que sóc ferm partidari de treure lliçons dels errors passats en els que el simplisme a vegades hi tingué més responsabilitat que la que comunament es vol admetre.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent