No ho volen entendre i això ofèn la intel·ligència.
Ja s’ha dit per activa i per passiva: «Majoritàriament a Catalunya es vol en primera opció no separar-se mentre Espanya es transforma en Estat plurinacional tipus Suïssa»; «no separar-se mentre Espanya es transforma en Estat plurinacional és la opció volguda en primera instància majoritàriament a Catalunya».
Ara bé, tal com vèiem en l’article d’ahir «Separació, reconciliació, maltractament?», enfrontats a l’ordre de preferències dels Països castellans, això porta majoritàriament els catalans a triar la segona pitjor opció (la segona menys volguda) per a ells «Catalunya decideix separar-se/Espanya l’agredeix tant com pot per impedir-ho».
El problema per una opció federalista no és Catalunya. Catalunya ja n’està convençuda. El problema, qui la fa impossible, és el projecte de la “Gran Castella” (Espanya); és un ordre de preferències als Països castellans que obliga els catalans a triar la seva segona opció menys volguda. Per tant, la seva feina, Sr. cayo Lara, si realment creuen en un estat plurinacional és canviar aquest ordre de preferències, tan bèstia, dels Països castellans, i mentre això no es produeixi, que ara per ara no es produeix, defensar la independència de Catalunya.
A més aquest espanyolisme ha servit històricament i també avui per subordinar les classes populars a l’hegemonia de l’oligarquia castellana. Per citar-ne un esdeveniment tràgic, només cal veure la II República i el cop d’estat posterior. No lluitar contra aquest supremacisme, com no lluitar contra el xenofòbia i el racisme, encara que avui faci perdre vots, és condemnar-se a mals molt pitjors el dia de demà.
Per tant, vista la situació aquí i allà que pinten les enquestes, en aquests moments (i això va també per ICV), si volen ser creïbles, si no volen ofendre la nostra intel·ligència, si volen començar a construir ponts per una futura federació de pobles hispànics o ibèrics, caldria que lluitessin en els Països castellans contra el supremacisme que porta a la hegemonia de la oligarquia castellana (i els seus adherits) i mentrestant defensessin la independència de Catalunya.
Atentament
PD: No cal dir que sóc creacioniste.