ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Rajoy no negociarà i Mas complirà

Una aplicació de la Teoria de jocs

Dèiem que “L’individu es projecta sobre el futur i tria un dels camins possibles”. Intentarem deixar aquest llenguatge tan poètic, ambigú i imprecís i procurarem, doncs, dir clarament i precisa l’enunciat. Per aconseguir-ho no ens quedarà més remei que simplificar la realitat (aquesta en si mateixa és massa complexa pel nostre petit cervell) i inventar-nos una nova realitat més manejable, però que ens digui coses, moltes coses, de la realitat que volem investigar. L’eina fonamental per aquesta feina de simplificació són les matemàtiques: utilitzarem la Teoria de jocs.

Considerem dos individus: Rajoy, Mas

l’arbre del joc (del conflicte):

Rajoy té dues possibles actuacions: negociar (N) o no negociar (¬N).

Mas té també dues possibles actuacions: Continuar amb el procés (C) o fer-se enrere (¬C).

Qui té la primera paraula és Rajoy. Podríem discutir aquest fet, però crec que tot el conflicte tal com es troba avui deriva de la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut i propiciada pel PP. La pilota és a Madrid.

Resultat finals possibles:

Rajoy negocia/Mas no cedeix (NC), Rajoy negocia/Mas és fa enrere (N¬C), Rajoy no negocia/Mas continua (¬NC), Rajoy no negocia/Mas cedeix (¬N¬C)

Ordenacions de preferències dels dos jugadors

Rajoy: ¬N¬C (4) > N¬C (3) > ¬NC (2) > NC (1)

Mas: NC (4) > ¬NC (3) > ¬N¬C (2) > N¬C (1)

Donem el valor de 4 al resultat més preferit, i el valor de 1 al menys preferit de tots.

Aquestes ordenacions de preferències responen a una situació i a uns valors ètics dels individus. Són discutibles i podrien canviar en el transcurs del joc. Tanmateix crec que responen a la realitat actual.

Per Mas és dolent no convocar la consulta i sobretot no convocar-la a canvi d’un plat de llenties més que no convocar-la perquè no el deixen dins la legalitat. El millor per ell és una consulta dins la legalitat espanyola i acceptada per Rajoy.

Per Rajoy és dolent que es convoqui la consulta i sobretot amb el seu consentiment. Per tant, no fer la consulta a canvi d’alguna cosa menor és el segon resultat preferit per Rajoy. El millor és que no es faci la consulta i que no hagi d’oferir res.

Estratègies:

Rajoy: R1)Negociar. R2) No negociar

Mas: M1) Si Rajoy negocia, continuar; si Rajoy no negocia, continuar

M2) Si Rajoy negocia, continuar; si Rajoy no negocia, no continuar

M3) Si Rajoy negocia, no continuar; si Rajoy no negocia, continuar

M4) Si Rajoy negocia, no continuar; si Rajoy no negocia, no continuar

Una estratègia és un pla d’acció que té present l’adversari i totes les situacions en què em puc trobar.

Taula del joc:

Mas

M1 (C,C)

M2(C,¬C)

M3(¬C,C)

M4(¬C,¬C)

Rajoy

R1 (N)

(1,4)

(1,4)

(3,1)

(3,1)

R2 (¬N)

(2,3)

(4,2)

(2,3)

(4,2)

Rajoy no té estratègia dominant, una que sempre guanyi a les altres, dubtarà, oferirà negociar, ja que cas que Mas agafés l’estratègia M3 (acceptar una oferta menor), Rajoy agafaria l’estratègia R1 (negociar), i en cas contrari l’estratègia R2 (no negociar).

Ara bé, Mas sí té estratègia dominant, una que sempre guanya a les altres, la M1 (exercir la sobirania).

Per tant, havent de triar sobre M1, Rajoy escollirà R2 (no negociar)

I el resultat del joc és: (R2,M1) Rajoy no negociarà i Mas exercirà la sobirania que dona valors (2,3). El segon millor per Mas, el segon pitjor per Rajoy. Rajoy es troba pitjor situat que Mas.

Epíleg

Bé, podríeu dir, això ja ho sabíem, no calia tant d’aparell formal. Però cal recordar que tot plegat és només una hipòtesi, basada en diversos supòsits. L’avantatge és que es pot clarificar la discussió i alterar algun dels supòsits i veure què passa. També podem preguntar-nos quins són els valors que porten a l’ordre de preferències de cadascú.



  1. M’has fet tindre la idea de fer un balanç ràpid i senzill de presa de decisions. L’exposaré breument:

    Accions: centralisme C, autonomisme A, federalisme/pacte fiscal PC, confederalisme CF, independència I

    Actors: govern espanyol GE, govern català GC, espanyols E, catalans C

    Dins el Govern català: CiU i ERC amb un pes de representació de 0,60 i 0,40 respectivament.

    Pes específic de cada actor (de 0 a 10):

    GE: 10; GC: 8; E: 2; C: 6

    Valoració de cada acció segons els actors, al meu parer (de 0 a 5):

    CiU:

    C: 2; A: 4; PF: 5; CF: 0; I: 1 (

    ERC:

    C: 0; A: 0; PF: 3; CF: 4; I: 4

    En resum, Govern Català:

    C: 1,2; A: 2,4; PF: 4,2; CF: 1,6; I: 3

    Govern Espanyol:

    C: 5; A: 5; PF: 2; CF: 0; I: 0

    Espanyols:

    C: 4; A: 2; PF: 0; CF: 1; I: 3

    Catalans:

    C: 0; A: 1; PF: 2; CF: 1; I: 4

    Per tant, les valoracions resultants són (GE*10+GC*7+E*3+C*7):

    C = 67,6; A = 79,2; PF = 65,6; CF = 20,8; I = 54

    L’opció més valorada és l’autonomisme, encara que sent l’esta actual,hauríem de descartar-la sent necessari un canvi, resulta, doncs per una banda el centralisme i per una altra el pacte fiscal. El centralisme oposat a la independència, també molt valorada, implica una forta tensió entre dos dels actors, govern espanyol i els catalans. Per tant, jo crec que el govern català apostaran més per un pacte fiscal. Ara, estem d’acord els catalans? o si de veritat volem la independència, hem de canviar el govern català?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent