ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Per què l’espanyolisme posa i posarà tant l’accent en les fronteres?.

L’argumentació que ara pot fer efecte és la de la pèrdua de drets individuals.

En un institut de secundària un pare va a queixar-se al professor-tutor del seu fill perquè aquest ha tingut un conflicte amb un company d’origen marroquí. En el transcurs de la discussió, el senyor amb un to agressiu matisa la seva queixa amb la següent expressió: “estos moros nos quitan el trabajo y encima tenemos que aguantar que hijos, que no tienen educación, molesten a los nuestros. Yo soy enyesador, de los que hay pocos, y ahora me he quedado sin trabajo porque esos moros, que no saben del oficio, trabajan por una miseria y sin contrato.”

En una classe de 4t d’ESO, un alumne es dirigeix espontàniament als companys que té al voltant i els explica què comportarà, segons ell, la independència de Catalunya. Comença per dir que aquells que estan a favor diuen moltes mentides, perquè s’inventen la història i el que passarà seran coses com aquesta:”ahora si mi abuelo, que vive en Andalucia se pone muy enfermo, o se muere, mi padre puede coger el coche y marcharse corriendo, en cambio si dan la independència, como habrán fronteras, no podrá”.

Ens semblin bé o malament, totes les actituds tenen el seu raonament darrera. L’actitud racista del primer exemple, no li semblarà racista al protagonista, sinó simplement basada en fets objectius i comprovables. Combatre aquesta actitud exigirà discutir els seus arguments, fer-li veure que efectivament té tot al dret a tenir feina, però que erra el tret de qui són els culpables del fet que ell no tingui feina.

Perquè l’espanyolisme posa i posarà tant l’accent en les fronteres?.

Desmuntada la fal·làcia de la fi del món, de la por pels efectes econòmicament catastròfics de la independència de Catalunya, l’argumentació que ara pot fer efecte és la de la pèrdua individual de drets, provocada, entre altres coses, per la dificultat de relació amb familiars i amics que quedaran a l’altra banda de la «frontera», quan a més ells, en tant que treballadors immigrants que se senten espanyols, han contribuït tant com el que més, amb el seu treball, a la riquesa de Catalunya. Combatre aquesta actitud exigirà discutir els seus arguments d’una manera comprensible i convincent.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de L'ésser humà per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent