Rajoy, lider d’una banda local.
Suposem que els subjectes (Mas, Rajoy) disposen de dues estratègies Cooperar (C), No-Cooperar (N). Això dóna lloc a quatre possibles finals CC,CN,NC,NN. Un ordre de preferències força habitual entre els subjectes en una societat de mercat és el que s’anomena de l’egoista. Donem el nom d’egoista al que té el següent ordre de preferències sobre aquests estats finals: NC>CC>NN>CN.
En els episodis que van portar a la Segona guerra mundial els anglesos consideraven que Hitler tenia aquest ordre de preferències i li enviaven missatges (concessions) de superar el NN i passar al CC; però Hitler no tenia aquest ordre de preferències, sinó un altre, aquest: NC>CC>CN>NN, anomenat del gallina. I entre dos gallines (CN>NN), si un es manté ferm en l’estratègia N, l’altre acaba agafant C, acaba frenant. Això pensava Hitler. Però els anglesos tenien com a preferència l’ordre egoista, era Hitler el gallina, i si els anglesos haguessin enviat missatges de fermesa a Hitler, aquest hagués triat C (no envair Polònia). I quan Hitler marcà clarament l’estratègia N, els anglesos ( NN>CN) triaren N, la guerra, segons el seu ordre de preferències.
Rajoy pensa que Mas es troba en l’ordre de preferències del gallina, però s’equivoca, Mas es troba en l’ordre de preferències de l’egoista; és Rajoy qui es troba en el gallina. Perquè el cotxe que condueix Mas no va cap al precipici, no li cal frenar; és el cotxe que condueix Rajoy que va cap al precipici, haurà de frenar o estimbar-se. Si Mas envia missatges de fermesa, de dignitat, que no frenarà, que no renunciarà a la consulta del 9N, Rajoy haurà de frenar o estimbar-se. Per contra si Mas entrés en les rebaixes d’estiu, no aconseguiria res, seria anomenat gallina i hauria de renunciar a la noia.