ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 6 d'agost de 2021

No és el lloc on jo concebria que ha de ser una vil·la romana

En el cas de la Vil·la romana de Calella es portarà el procés d’ALIENACIÓ CULTURAL a un dels seus punt més excelsos. Perquè sobre la part de la Vil·la residencial excavada hi anirà una superfície comercial, un Aldi. Aquest tipus de centres comercials han estat definits com «els llocs geomètrics de l’abundància», amb els seus passadissos lineals plens a vessar d’articles, pensats per fer tot el recorregut de la superfície comercial i oferir al consumidor la percepció directa de l’abundància a l’abast de la mà.

Per això, aquests centres representen la negació mateixa de la mesura, on, si disposa de diners, un individu, tot i viure en la més gran ignorància, pot obtenir els més grans beneficis de la civilització, en forma de consum. Fins i tot, a través del diner, en la mesura que, amb la suma de diners de què disposi, pugui adquirir qualsevol producte, viu la il·lusió de poder posseir tots els productes, en una confusió volguda dels sentits distributiu i col·lectiu del terme general.

Desmesura, ignorància, confusió. La negació mateixa dels valors de la cultura clàssica; la negació dels ideals que, probablement, van inspirar la construcció de la Vil·la. Només cal imaginar que pensaria un Plató d’aquesta dignificació de la «ánoia», de la satisfacció irracional (consumista) dels desitjos.

Aquest centre comercial, amb la seva connotació consumista negadora de la cultura clàssica, serà la icona de les restes soterrades de la cultura clàssica. Un símbol icònic ha de tenir una certa analogia amb el concepte a què fa referència; aquí tindrem, per contra, una icona totalment estranya (aliena) al concepte de «vil·la», que ens indicarà clarament qui és realment important allà i com la conservació ha portat a la destrucció de la integritat cultural de la vil·la.

A més, des d’un punt de vista lògic, aquest estranyament arribarà fins a la contradicció entre icona i concepte i ens portarà a pensar A i ¬A alhora. Una contradicció, dins un sistema de pensaments, fa el sistema inconsistent i destrueix la capacitat mateixa de fer raonaments. Per evitar-ho, caldrà inventar un nou significat (consumista) a la «vil·la» que amagui l’autèntic significat. I per a tots aquells visitants que, a causa del seu coneixement, això serà impossible, la visió de l’Aldi soterrant les ruïnes serà una tortura, una bufetada intel·lectual i un indicador de la pobresa cultural i la ignorància d’aquelles que van decidir el projecte.


Fixeu-vos que alguna cosa de tot això hi devia haver pel que fa a les tres plantes d’edificació més que van sobre l’Aldi que soterrarà la Vil·la. En un primer moment, s’estudiava la possibilitat que el CAP i les consultes externes de l’hospital es traslladessin a aquestes tres plantes per sobre del supermercat. Més tard, s’estudià de posar-hi les oficines de l’hospital. I és que la Conselleria de Salut no veia amb bons ulls ubicar les dependències d’un hospital a sobre d’un supermercat. La Consellera de Salut de llavors, Alba Vergés, va afirmar “No és el lloc on jo concebria que ha d’estar un hospital”. Finalment aquestes tres plantes seran destinades a habitatges a fi de congestionar, encara un poc més, la zona, i treure més valor mercantil a cada pam de terra.



  1. Francesc PRAT i PUIG, “L’ aqüeducte romà de Pineda”. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1936 (“Memòries històrico-arqueològiques, VII”). L’ arqueòleg Prat i Puig, que va viure a Calella, què diría de la falta de sensibilitat envers el magnífic jaciment romà del Roser ? “Supermarket first” !!!!!!!!

Respon a vp21 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent