ambFilosofia

El diner per si sol màgicament es reprodueix?

Ens diuen que l’any vinent el PIB només pujarà un 0.7%, que haurem de pagar el 3.5% del PIB en interessos del deute, i, no obstant, ens diuen també que la borsa va bé, que les empreses de l’Ibex guanyen més diners, i que això últim no ho hem d’interpretar com un apropiar-se per part d’uns pocs d’una part més gran d’un pastís més petit, com una lluita de classes en què els rics van guanyant i la resta s’empobreix cada vegada més, sinó com signes de recuperació econòmica. Fer-nos creure aquestes coses només és possible si adorem l’ídol diner.
Igual que a l’època dels esclaus feien creure que els esclaus eren humans inferiors, que a l’època feudal feien creure que els senyors eren superiors per naixement, a l’època del capital fan creure que el diner és la font de la producció econòmica, de la riquesa. En tots aquest casos allò que sosté aquestes falses ideologies són els poders dins aquestes formacions socials. Ens volen fer creure que el diner deixat avui en determinats llocs, bancs, caixes i borses, quan hi tornarem d’aquí uns mesos, haurà criat tot sol mes diner: no cal el treball, els recursos naturals; el diner per si sol màgicament es reprodueix. I, ens diuen, fixa’t ho està fent, ho trona a fer, ha començat per la borsa i a continuació aquest poder màgic s’estendrà, creixerà i arribarà també a tota la resta, també fins a tu.
Mentrestant, col·lectivament, som cada dia més pobres.