ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

L’espanyolisme només pot guanyar amb la por.

Cal neutralitzar l’agressió i la por.

Arbre del Joc:

Suposem dos individus amb els noms Catalunya, Espanya (Cal recordar, però que és una correlació de forces interna la que es manifesta en aquests individus dins de cada punt de decisió)

Catalunya es troba a s1 on ha de prendre una decisió: separar-se (S), no separar-se (NS).

A s2 Espanya té dues actuacions possibles: canviar (C) o no canviar (NC). A s3 Espanya té tres actuacions possibles: Agredir (A), Reconduir fent una oferta menor (R), acceptar la separació amistosa (AS).

Només a s7 (oferta menor) té Catalunya una nova possibilitat de decisió: reconciliar-se (R), no reconciliar-se (NR).

Per «canviar» entenc el pas d’Espanya a un estat plurinacional. Per no «canviar» entenc continuar amb el projecte Espanya=Països castellans.

Resultats finals possibles:

s4: Catalunya decideix que no es separa, mentre Espanya es transforma en Estat plurinacional

s5: Catalunya decideix que no es separa i Espanya es consolida com Estat-nació-Països castellans

s6: Catalunya decideix separar-se/Espanya l’agredeix tant com pot per impedir-ho

s9: Catalunya decideix separar-se, Espanya fa una contraoferta menor i Catalunya es reconcilia

s10: Catalunya decideix separar-se, Espanya fa una contraoferta menor i Catalunya no accepta

s8: Catalunya decideix separar-se/Espanya ho accepta amistosament, sense agredir.

Ordenacions de preferències dels dos jugadors:

D’acord amb les enquestes d’opinió aparegudes recentment podríem suposar els següents ordres de preferències respecte de les situacions finals:

Catalunya: s4 ? s10 ? s8 ? s9 ? s6 ? s5

Espanya: s5 ? s6 ? s9 ? s4 ? s10 ? s8

Amb valors de 1 per la menys preferida fins a 6 per la més preferida.

Majoritàriament a Catalunya es preferiria: Catalunya decideix que no es separa mentre Espanya es transforma en Estat plurinacional (s4). Però si això no és possible: Catalunya decideix separar-se, Espanya negocia, però fa una contraoferta menor, i Catalunya no accepta (s10). Espanya continua sent Estat-nació, no negocia, però ens deixa marxar en pau (s8). Catalunya decideix separar-se, Espanya fa una contraoferta menor i Catalunya es reconcilia (s9) . Catalunya es separa i Espanya l’agredeix tant com pot (s6). Catalunya no es separa i Espanya continua com a Estat-nació-Països castellans (s5).

Majoritàriament a Espanya es prefereix que Catalunya no es separi. I en primer lloc: Catalunya decideix que no es separa i Espanya es consolida com Estat-nació-Països castellans (s5). Catalunya decideix separar-se/Espanya l’agredeix tant com pot per impedir-ho (s6). Si hi ha declaració d’independència, Espanya fa una contraoferta menor i Catalunya es reconcilia(s9). Si això no és possible: Catalunya decideix que no es separa mentre Espanya es transforma en Estat plurinacional (s4). Catalunya decideix separar-se, Espanya fa una contraoferta pacífica que no supera l’Estat-nació, i Catalunya no accepta (s10). Catalunya decideix separar-se/Espanya ho accepta amistosament, sense fer res (s8).

Estratègies:

Catalunya:

Espanya:

C1: anar a s2

E1: Si a s2 va a s4; si a s3 va a s6

C2: anar a s3, si a S7 va a S9

E2: Si a s2 va a s4; si a s3 va a s7

C3: anar a s3, si a S7 va a S10

E3: Si a s2 va a s4; si a s3 va a s8

E4: Si a s2 va a s5; si a s3 va a s6

E5: Si a s2 va a s5; si a s3 va a s7

E6: Si a s2 va a s5; si a s3 va a s8

Taula del joc:

Fem el creuament de les estratègies i veiem la situació que en resulta amb el seu valor; la primera xifra correspon a Catalunya, al segona a Espanya.

Espanya

E1

E2

E3

E4

E5

E6

Catalunya

C1

S4 (6,3)

S4 (6,3)

S4 (6,3)

S5 (1,6)

S5 (1,6)

S5 (1,6)

C2

S6 (2,5)

S9 (3,4)

S8 (4,1)

S6 (2,5)

S9 (3,4)

S8 (4,1)

C3

S6 (2,5)

S10 (5,2)

S8 (4,1)

S6 (2,5)

S10 (5,2)

S8 (4,1)

Catalunya no té d’entrada una estratègia dominant. Espanya té una estratègia dominant que s’imposa sobre totes les altres la E4 (Si Catalunya no es separa, no canviar; si es separa, atacar). Davant d’aquesta estratègia E4, per Catalunya queda eliminada la estratègia C1, no separar-se. Les estratègies C2 i C3 empaten a 2, però C2 perd davant E2 i E5, així Catalunya resulta en l’estratègia C3, separar-se i no acceptar una oferta menor.

Curiosament el valor del resultat és (2,5), 2 per Catalunya, 5 per Espanya. Una cosa pròpia d’un maltractador i la seva víctima.

Ara bé si Espanya aconseguís invertir l’ordre de preferències catalana entre s5 i s6 de manera que s5?s6, aleshores dominaria C1, no separar-se, i Espanya-Països castellans obtindria el resultat òptim. De manera que a aquesta Espanya li cal de totes totes fer-nos entrar la por al cos, portar l’actuació «Espanya l’agredeix tant com pot» al seu màxim nivell. Cal que els catalans sapiguem moure’ns de manera que fem impossible aquesta agressió i la por que acompanya.

Resulta clar també que davant de E4 només hi ha dos resultats possibles: o sotmetre’s o «Catalunya decideix separar-se/Espanya l’agredeix tant com pot per impedir-ho».

Epíleg

Una altra cosa que caldria intentar és canviar, d’aquesta Espanya, en tanta gent com sigui possible, l’ordre de preferències i treure del segon lloc aquest «Espanya l’agredeix tant com pot per impedir-ho».



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent