ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

2 de maig de 2021
4 comentaris

la Vil·la romana de Calella: fragmentada i soterrada

A Calella (El Maresme), a la zona del Roser-Mujal hi ha enterrada una Vil·la romana de les més grans de la Península ibèrica i de les més ben conservades. Les vil·les eren, conjuntament amb les ciutats, unitats d’ordenació del territori que representaven la civilització romana. Eren, alhora, unitats de producció i residència familiar.

D’acord amb aquests criteris tenien tres parts, la Vil·la residencial, la Vil·la rústica i la Vil·la fructuària:
La Vil·la residencial. S’articulava al voltant d’un pati central o atri i podia tenir també un jardí interior o peristil (que posteriorment inspirarien els claustres dels monestirs) que a voltes complementava l’atri o el substituïa. En les excavacions del Mujal encara no s’ha arribat a l’atri, el que es veu és la part posterior de la Vil·la residencial que desembocava a l’atri. Quan més gran era la Vil·la ( i la de Calella ho és) més elements incorporava: decoracions amb pintures (ja se n’han trobat), mosaics, banys termals (que ja s’han trobat en les excavacions), biblioteca, sales de reunions, …


La Vil·la de Calella mirava al mar, donava a un dels ramals de la Via Augusta que sortia de Blanes i tenia davant mateix la platja (a l’alçada del carrer Església) i un port.

La Vil·la rústica era la residència dels treballadors i, en el cas de Calella, on també s’elaborava i es guardava la producció agrícola, concretament els trulls per a la producció del vi. La Vil·la de Calella es construeix sota la República en el moment de l’inici del gran auge del vi laietà que esdevé molt apreciat a tot el domini Romà (s’han trobat àmfores de la Vil·la de Calella a l’actual Anglaterra, ja sota l’Imperi). Aquesta part de la Vil·la de Calella es troba pròpiament sota el Roser i s’estén per sota la Nacional II. Actualment es troba soterrada sota uns enjardinaments i places de pàrquing. A sota teniu imatges de les excavacions del 1981-1982.


La Vil·la fructuària recollia els tallers, en el cas de Calella els forns per a la producció de les àmfores, gerres i altres peces de ceràmica. Se situaria sota els apartaments Toika.

Filosòficament parlant el concepte territorial d’una Vil·la romana arrela en una síntesi entre estoïcisme (deure, treball), epicureisme (plaer, banys, pintures, escultures, mosaics) i llibertat republicana (l’autosuficiència necessària per no dependre dels poders).

El primer error de l’equip de govern a l’Ajuntament de Calella han estat les diverses reordenacions, via POUM, de la zona del Mujal-Roser abans de la realització de les excavacions, hipotecant d’aquesta manera les decisions futures en base a les noves troballes.
El segon error ha estat no entendre què tenien entre mans en la zona Roser-Mujal. Que no es tracta només de la zona on ara estan excavant. Sinó que en el conjunt de la zona hi ha soterrada una Vil·la romana (que ja hem explicat) de les més importants de la Península ibèrica.
Es tracta de si hi ha voluntat o no, en un projecte a mig i a llarg termini, de recuperar el màxim possible de TOTA la Vil·la romana, de TOT el conjunt arquitectònic, que com veiem aniria, aproximadament, des de la rotonda de la riera fins al pàrquing del roser. Es tracta de si val la penar invertir diners i esforços en aquest projecte.
L’equip de govern va considerar que la cosa no valia el suficient per a dedicar-hi recursos públics i va buscar una sortida limitada-parcial-privada com a solució. Va procedir a la mercantilització dels terrenys on es construirà l’Aldi, amb unes modificacions del POUM que els feien augmentar de valor a canvi d’una participació en aquest increment de valor que s’invertia en la preservació i soterrament d’una fracció de Vil·la.
El resultat serà, si algú no hi posa seny, l’excavació d’un fragment de la Vil·la de Calella, concretament la part posterior de de la Vil·la residencial, que anirà soterrada a nivell -3 amb dues plantes de pàrquing a sobre, un supermercat i habitatges.

Ara i després:

  1. La mala gestió de l’equip de govern respecte a aquesta qüestió és com a mínim alarmant. No s’entén la manca de sensibilitat cap al patrimoni en ple segle xxi.

  2. En honor a la veritat. Quan parles del primer error de l’equip de govern oblides dir que abans que l’actual govern i els dos anteriors, fins i tot, fessin les “reordenacions”, el POUM contemplava la construcció d’un aparcament soterrat, una planta comercial i quatre plantes de pisos. El govern actual va incorporar una planta soterrada més i va permetre que la planta comercial existent pogués ser per a un sol operador en comptes de varis. No és la meva paraula es pot comprovar a la plana web de l’ajuntament (urbanisme)
    També oblides de comentar que, malgrat la construcció prevista, el jaciment es podrà continuant treballant en el futur. I, òbviament, quan adjuntes les fotografies d’ara i en el futur, oblides que a sota tindrem preservades i moseïtzades les ruïnes del Roser. No es la teva opció, però no l’amaguis si us plau. Està clar que podem discutir la forma, però no l’objectiu. Moltes gràcies.

  3. En el POUM veiem que l’any 2001 les empreses pàrquing Sant Jaume. S. L. I residencial els Clavells. S. L. van iniciar els treballs de construcció d’un aparcament soterrani i un edifici residencial. Tanmateix, finalment, les empreses propietaris del solar, van aturar definitivament les obres i van renunciar a la construcció de l’edifici i l’aparcament a causa de la necessitat d’executar els treballs d’intervenció arqueològica.
    A partir de llavors el solar va restar abandonat fins que en data (30-4-2013) va ser arrendat per fer un aparcament públic de zona blava.
    És aquí on l’Equip de govern hagués pogut corregir errors del passat i buscar fons públics ( ex. Premià) per fer un jardí arqueològic, en comptes de revaloritzar els terrenys possibilitant la construcció d’un supermercat.
    Només s’ha excavat 1/6 part del jaciment. Tindria el valor que es mereix ( el jaciment i el poble de Calella) si s’amplies la zona d’excavació, en comptes de deixar-la fragmentada i encaixada entre uns murs de contenció fets amb blocs de formigó.
    L’excavació de tota la vil•la residencial seria la clau.
    Recordem que són de les més importants del Mediterrani i que els arqueòlegs estan impressionats amb el seu estat de conservació.
    El problema és la falta de valor que se’ls hi ha donat sempre.
    Ah! i a peu de carrer es veurà un Aldi i no pas el fragment de vil·la que s’està excavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!