ambFilosofia

Rajoy, Rivera, Sánchez apel·len a l’Estat de dret i a la obediència a la llei per deslegitimar el procés sobiranista català. Afirmo que utilitzen un llenguatge trampós i un raonament fal·laç, agafant conceptes liberals, derivats de Locke, per defensar, en realitat, unes propostes d’absolutisme polític derivades de Hobbes.

Anem a pams. El concepte d’Estat de dret implica una classificació de les lleis (d’allò que es legítim i ha de complir-se) en dos grans tipus: les que deriven dels drets naturals, que són universals i que preexisteixen al pacte que dona lloc a l’Estat, i les que deriven de la marxa històrica d’un determinat Estat (lleis positives) que no són universals.

La discussió és quines són aquestes lleis naturals universals.

L’absolutisme polític (el règim de monarquia absoluta, i no cal que el monarca sigui un individu) nega la possibilitat de la societat sense l’Estat. Per tant, sense l’Estat només hi ha individus. És l’Estat qui constitueix la societat. I això perquè l’ésser humà és essencialment egoista: “homo homini lupus”. L’individu busca expandir el seu poder que ve limitat per poder dels altres, i resulta, així, incapaç de col·laborar en un projecte col·lectiu orientat al bé comú i a la formació de la societat.

D’acord amb aquestes concepcions. Catalunya no preexisteix com a nació, només hi ha individus. Allò que constitueix Catalunya és la Constitució espanyola i la constitueix com a Comunidad autònoma.

Donada aquesta concepció privativa de l’ésser humà (Hobbes) i la seva manca de associabilitat (construcció de grups) i sociabilitat (construcció de xarxes socials), la pau, la convivència i els beneficis de la societat depenen totalment de l’Estat. Llavors l’individu per escapar d’aquest Estat de guerra, renuncia, a condició que tothom ho faci, a TOTS ELS SEUS DRETS NATURALS (la seva llibertat d’usar el propi poder com li plagui) i firma el contracte que engendra l’Estat. En l’absolutisme polític he renunciat a tots els meus dret naturals, no hi ha Estat de dret.

El concepte d’Estat de dret sorgeix del liberalisme amb l’afirmació de l’existència d’una societat civil (societas prima) prèvia a la societat política (civitas). I per tant, l’existència d’uns drets naturals anteriors a l’Estat. D’acord amb aquestes concepcions si el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret natural i si Catalunya és una nació, aleshores, té el dret natural i universal d’autodeterminació que l’Estat no pot negar.

Negar aquesta mateixa possibilitat per part de l’Estat és negar l’Estat de dret i situar-se com a Estat absolut. Només hi ha Estat de dret si l’Estat es sotmet a les lleis naturals, que són drets naturals dels individus; sinó hi ha Estat absolut. Llavors, presentar l’Estat absolut com un Estat de dret és fer trampa amb el concepte, per obligar a obeir segons la llei natural i universal allò que és només una decisió del monarca absolut (Leviathan) que s’adjudica tot el poder.

I en aquests últims anys, almenys des de la majoria absoluta del PP,  això ho veiem no només amb la negació del dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Estat espanyol, sinó d’una manera general en tot el que són els dret bàsics (llibertat i igualtat reals) de les persones sota aquest Estat. Sota la coartada del concepte d’Estat de dret, estem assistint a una negació real de l’Estat de dret i a una deriva cap a l’absolutisme del Reino de España i de l’espanyolisme que l’acompanya.