La ciència econòmica que necessitem.
I això potser per dues raons: que Plató és el primer a encetar en profunditat la major part dels problemes filosòfics, i segona raó, que moltes de les crítiques a Plató es troben ja a Plató mateix o, millor dit, les trobem posades en algun personatge dels seus diàlegs.
Hi ha però una excepció, hi ha un problema filosòfic que no apareix a Plató, ni a la filosofia clàssica, és l’anàlisi de la mercaderia, del valor d’ús i del valor de canvi, del diner, de la plusvàlua i del capital. L’excepció és, doncs, Karl Marx. La filosofia de Karl Marx no es pot dir que siguin notes a peu de pàgina dels llibres de Plató perquè enceta una reflexió que en profunditat no es troba en cap pensador anterior.
Certament Aristòtil ja fa la distinció entre economia i crematística. L’economia tracta de l’adquisició dels béns necessaris per a la vida i útils per a la casa i l’estat. La crematística gira entorn del diner i com augmentar-ne la possessió. Però no va gaire més enllà.
Fixeu-vos que parlo de Marx com a filòsof, no com a economista. Què fa la filosofia?.
Acceptarem que la investigació científica comença per les hipòtesis i que les lleis científiques no es poden extreure inductivament de la observació, que no és possible observar res de profit sense hipòtesis prèvies. El text potser més cèlebre que ho explica és aquest de Bertrand Russell:
«La història del gall d’indi inductivista
En el primer matí a la granja avícola, aquest gall d’indi va descobrir que l’hora del seu menjar era les 9 del matí. Tot i això, com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar fins que va haver recollit una gran quantitat d’observacions del fet que menjava a les nou del matí i va fer aquestes observacions en una gran quantitat de circumstàncies: en dimecres i dijous, en dies freds i calorosos, en dies plujosos i solejats. Finalment, la seva consciència inductivista se sentí satisfeta i va fer una inferència inductiva per concloure: “Sempre menjo a les 9 del matí”. Però s’errà. La conclusió que havia extret per via inductiva resultà ser indubtablement errònia, ja que el dia 24 de desembre (vigília de Nadal) a les nou del matí aparegué el pagès que, en comptes de donar-li menjar, va tallar-li el coll. »
I d’on venen les hipòtesis?. Com arriben els científics a les seves hipòtesis?. Aquí la filosofia hi juga un paper, no en el sentit de proposar-nos hipòtesis científiques, sinó en el sentit d’indicar-nos cap a on hem de mirar per obtenir les hipòtesis.
Exemple. La reflexió filosòfica sobre els components de la matèria havia ja suggerit l’atomisme a l’antiguitat, a Demòcrit i a Epicur, però fins al segle XIX aquesta mirada no es pot concretar en hipòtesis científiques. El platonisme es troba darrera el sorgiment de la revolució científica al Renaixement. Ho vèiem també de Descartes en un anterior post: Llibertat.
Marx suggereix als científics una mirada filosòfica sobre l’economia a partir de la qual es puguin construir hipòtesis científiques rigoroses i valuoses. Resulta clar que la majoria d’economistes no han acceptat la mirada de Marx, potser per això es troben en el fracàs i descrèdit actual.
Cal recuperar i desenvolupar la mirada filosòfica de Marx sobre l’economia per poder construir les hipòtesis econòmiques que avui necessitem.
El rigor i la vàlua dels coneixements molt sovint es mesuren massa per la utilitat que se n’obté individualment en la pròpia societat. Aquest component sempre hi és però per a mi té unes limitacions proporcionals a l’amplitud d’interessos de cadascú. I la simple curiositat innata o estimulada en un ambient adequat, i el plaer que se n’obtè de la curiositat satisfeta, no és un tema per a mi menor.
En el moment actual la distància entre les ciències físiques, les ciències biològiques i les ciències socials s’està escurçant extraordinàriament, i per tant el diàleg de la ciència amb la filosofia, és a dir la recerca d’un sentit a tot plegat, resulta del tot imprescindible. La ciència econòmica acadèmica no se n’assabenta massa i continua cultivant el seu jardinet particular a partir d’uns referents que resulten manifestament curts.
Necessitem una ciència econòmica que no oblidi les aportacions de les altres ciències socials, necessitem unes ciències socials que no oblidin les aportacions de les altres ciències biològiques, i unes ciències biològiques que no es considerin alienes de les ciències físiques, però per a tal fi necessitem una mirada global, que superi els camps intensos però estrets de cada una de les infinites especialitats que es conreen, perquè sinó el projecte general, el projecte de l’espècie humana dins del seu cosmos, esdevindrà un projecte fallit.
És per això que sóc un amant de la relació amb els altres, que tenen experiències, coneixements i punts de vista diferents als meus; és per això que m’interessa i apassiona la fiolosofia i la política. És per això que estic convençut que sempre estem cridats a escoltar, a aprendre, a reflexionar i a expresar-nos.
El que aquí es parla de l’economia em penso que és aplicable a gaire bé tots els altres coneixements i especialitats acadèmiques, i em temo que proporciona una mirada crítica sobre l’organització universitària perquè massa sovint és una calaixera de jardinets estancs entre ells: un mòn de mandarinats que poden alçar uns murs protectors quan el dinamisme del moment exigeix i permet una total informació.
L’economia pot ser hauria de ser la ciència que ens optimitzés el temps de la informació i les sinergies científiques i socials. Em penso que hi ha gent que hi treballa, però el més curiós que ho fa gaire bé per casualitat. A Can Google tenen mètodes fascinants per obtenir resultats i a més n’obtenen grans beneficis. Em fa por que poden obtenir amb gran facilitat quotes de poder impensades.