És possible un acord amb el món dels comuns?
Es parla de la necessària suma del moviment independentista amb el món dels comuns. En aquesta tasca caldria distingir entre CSQP i ECP. En contra del que pot semblar, pot ser més clar i diàfan un pacte amb CSQP que amb ECP. Si s’arribés a un acord amb CSQP podria ser «win, win». L’acord amb ECP no ho pot ser.
Fem la distinció entre democràcia republicana i mercat polític. En una consideració a partir de la primera haurem de partir d’una articulació política dels legítims interessos que deriven de l’estratificació social. Així considerant els dos eixos, social i identitari, i dividint l’espai polític català en vuit caselles on situarem els diversos partits polítics d’acord amb els resultats de les eleccions del 27S, tindrem:
| Esq. radical | Esq. moderada | Centre | Dreta | |
| No catalanista | CSQP | PSC | C’s | PP |
| catalanista | CUP | ERC | CDC | Unió |
Pels diversos grups polítics, en una competició democràtica es tractaria no d’intentar ocupar la casella del veí, sinó de, a traves del debat polític, intentar atreure més ciutadans a la casella pròpia i aconseguir un pacte global que respecti els legítims interessos dels individus en les diverses caselles al voltant d’un projecte col·lectiu. Per contra, en el joc del mercat polític es tracta d’envair les caselles dels veïns a través de la propaganda, la confusió ideològica i d’obviar el compliment dels programes i les promeses electorals.
CSQP es pot situar més fàcilment en la lògica democràtica, mentre que ECP es situa en bona part en la lògica del mercat polític. Anem a veure-ho a través de l’última enquesta del CEO:
Demanem a tots aquells que tenen intenció de vot a CSQP en les eleccions al Parlament i a tots aquells que tenen intenció de vot a ECP a les eleccions espanyoles com es situen el l’eix identitari. «Em pot dir on s’ubicaria vostè en la següent escala on un extrem significa màxim espanyolisme (0) i l’altre extrem màxim catalanisme (10)?» Considerarem catalanistes els que es donen més d’un 5, MigEspCat els que es donen un 5 i espanyolistes els altres. Heus aquí el resultat en percentatges:
|
CSQP |
ECP |
|
|
NS/NC |
3,21 |
2,94 |
|
Espanyolista (0-4) |
10,44 |
10,78 |
|
MigEspCat (5) |
52,21 |
44,77 |
|
Catalanista (6-10) |
34,14 |
41,50 |
Podríem pensar que aquesta major capacitat de ECP d’incloure gent dels dos costats és una mostra de síntesi i equilibri.
No és així, agafem els dos conjunts de votants de ECP, catalanistes i no-catalanistes, i preguntem-los si són partidaris de la independència:
Preguntem primer als catalanistes que voten ECP:
P31. i més concretament, “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”?
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| Sí | 1 | 86 | 67,72 | 67,72 | 67,72 |
| No | 2 | 26 | 20,47 | 20,47 | 88,19 |
| No ho sap | 98 | 12 | 9,45 | 9,45 | 97,64 |
| No contesta | 99 | 3 | 2,36 | 2,36 | 100,00 |
| Total | 127 | 100,0 | 100,0 | ||
Preguntem ara als no-catalanistes:
P31. i més concretament, “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”?
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| Sí | 1 | 36 | 20,11 | 20,11 | 20,11 |
| No | 2 | 115 | 64,25 | 64,25 | 84,36 |
| No ho sap | 98 | 27 | 15,08 | 15,08 | 99,44 |
| No contesta | 99 | 1 | ,56 | ,56 | 100,00 |
| Total | 179 | 100,0 | 100,0 | ||
La diferència és flagrant 67.72 contra 20,11. Volen coses diferents.
Preguntem pels canals d’informació i cultura:
Els catalanistes:
P16a. A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius?
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| TV3 | 3 | 48 | 37,80 | 51,61 | 51,61 |
| Tele 5 | 5 | 7 | 5,51 | 7,53 | 59,14 |
| Antena 3 | 6 | 2 | 1,57 | 2,15 | 61,29 |
| Cuatro | 9 | 8 | 6,30 | 8,60 | 69,89 |
| La Sexta | 10 | 19 | 14,96 | 20,43 | 90,32 |
| Canal 3/24 | 11 | 3 | 2,36 | 3,23 | 93,55 |
| 8TV | 12 | 2 | 1,57 | 2,15 | 95,70 |
| No tè cap canal habitual | 95 | 4 | 3,15 | 4,30 | 100,00 |
| . | 34 | 26,77 | Perduts | ||
| Total | 127 | 100,0 | 100,0 | ||
Els no-catalanistes:
P16a. A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius?
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| TVE 1 | 1 | 14 | 7,82 | 9,72 | 9,72 |
| TV3 | 3 | 19 | 10,61 | 13,19 | 22,92 |
| Tele 5 | 5 | 17 | 9,50 | 11,81 | 34,72 |
| Antena 3 | 6 | 15 | 8,38 | 10,42 | 45,14 |
| Cuatro | 9 | 11 | 6,15 | 7,64 | 52,78 |
| La Sexta | 10 | 50 | 27,93 | 34,72 | 87,50 |
| Canal 3/24 | 11 | 9 | 5,03 | 6,25 | 93,75 |
| 8TV | 12 | 2 | 1,12 | 1,39 | 95,14 |
| No tè cap canal habitual | 95 | 7 | 3,91 | 4,86 | 100,00 |
| . | 35 | 19,55 | Perduts | ||
| Total | 179 | 100,0 | 100,0 | ||
La diferència és també flagrant: miren coses diferents.
Preguntem per la llengua que consideren pròpia:
Catalanistes
C704. Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim a quina és la llengua que vostè considera com a pròpia.
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| Català (valencià / balear) | 1 | 64 | 50,39 | 50,39 | 50,39 |
| Castellà | 2 | 36 | 28,35 | 28,35 | 78,74 |
| Totes dues igual: català (valencià / balear) i castellà | 3 | 23 | 18,11 | 18,11 | 96,85 |
| Altres llengües o altres combinacions | 80 | 4 | 3,15 | 3,15 | 100,00 |
| Total | 127 | 100,0 | 100,0 | ||
No-catalanistes
C704. Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim a quina és la llengua que vostè considera com a pròpia.
| Etiqueta de Valor | Valor | Freqüència | Percentatge | Percentatge Vàlid | Percentatge Acumulat |
|---|---|---|---|---|---|
| Català (valencià / balear) | 1 | 33 | 18,44 | 18,44 | 18,44 |
| Castellà | 2 | 111 | 62,01 | 62,01 | 80,45 |
| Totes dues igual: català (valencià / balear) i castellà | 3 | 29 | 16,20 | 16,20 | 96,65 |
| Altres llengües o altres combinacions | 80 | 6 | 3,35 | 3,35 | 100,00 |
| Total | 179 | 100,0 | 100,0 | ||
La diferència és flagrant també en el tema de la llengua.
Trobaríem també diferències no tan grans en el tema de l’ocupació, els grups d’edat, el nivell màxim de formació assolida.
No és possible procurar i no procurar la independència com a objectiu. Situats en una cruïlla, no és possible anar cap al Sud i cap al Nord al mateix temps. Només en un moment d’indecisió poden posar-se d’acord en com resoldre la indecisió (referèndum), però automàticament caldrà prendre actuacions diferents segons on vulguis anar. ECP en el mercat polític agafa ciutadans de les caselles més pròpies de la CUP i d’ERC, el xoc és inevitable.
Amb CSQP no és tant així. Amb ells pot ser difícil arribar a acords, però si s’hi arriba no hi ha una competència fonamental pel vot, tots hi poden guanyar: és una negociació clara sobre objectius i reivindicacions, no sobre el mercat del vot. L’intent de construir el nou partit dels comuns va sobre el mercat del vot per enfrontar-se a l’independentisme i no es correspon a un projecte democràtic de futur. És la venda d’un producte en el mercat.
I aquest acord amb allò que CSQP representa actualment és possible. La primera línia d’atac de l’Estat espanyol contra l’independentisme és el sistema judicial. Si preguntem, ara, sobre la confiança en el Tribunal Constitucional, observem que els dos grups (catalanistes i no-catalanistes) coincideixen, una mitjana de 2,77 i 2,93 sobre 10 de confiança en aquest tribunal.