Entendre la crisi (1)
D’entrada del no res, només amb operacions comptables. Anem a veure-ho:
En el balanç d’una empresa podem distingir l’Actiu del Passiu. En el Passiu hi ha els recursos monetaris que hem invertit en l’empresa, en l’Actiu hi ha allò en què hem invertit aquests recursos. En el Passiu hi trobem recursos no exigibles o Capital i recursos exigibles (que els haurem de tornar). En l’Actiu hi trobem Immobilitzat (edificis), Realitzable (mercaderies i clients) i Disponible (diner).
Suposem la concessió d’una hipoteca de 200.000€ per part d’un banc.
Assentaments:
|
Realitzable (clients deutors) a Exigible |
200.000€ |
Concessió del crèdit o hipoteca. |
|
Exigible a Disponible |
200.000€ |
Disposició de la hipoteca per part del client, compra de l’immoble |
|
Disponible a Exigible |
200.000€ |
Ingrés per part del venedor de la venda de l’immoble |
|
Sigui per un sistema de balanç entre bancs o directament per ingrés en el mateix banc per part del venedor, les entrades i sortides s’equilibren i el banc ha creat 200.000€ que ha invertit en clients. Aquí el banc més gran es menja el petit perquè si el balanç entre ells li és favorable (té més clients) li arriba diner creat per altres entitats bancàries, i aquestes el perden. |
||
|
Exigible a Disponible |
200.000€ |
Disposició per part del venedor |
|
Disponible a Realitzable |
400.000€ |
Pagaments terminis hipoteca. Principal més interessos |
|
No només la disposició del venedor pot ser compensada pels pagaments de la hipoteca, sinó que, com en la primera operació, les compres del venedor a un tercer poden ser també ingressos a la entitat bancària i compensar el possible declatge temporal o fins i tot compensar aquesta disposició del venedor. |
||
Com veieu tot és qüestió d’equilibris comptables. No cal que el banc tingui els diners, de fet no té els diners. Al final hi ha uns beneficis de 200.000€ (import dels interessos) sense que el banc hagués de disposar de diner en metàl·lic, ni donar-ne.
De fet qui fa real aquest diner creat pel banc és el treball de l’hipotecat amb el pagament dels terminis, mentre aquest tingui feina o bé el puguin desnonar amb els preus dels habitatges pujant, al banc li interessa donar quantes més hipoteques millor, sense límits per les pròpies reserves de capital, sinó només pels equilibris comptables, que li seran tant més favorables com més clients tingui.
Per incompetència en teoria bancària i financera estás fent una caricatura del sistema bancari que es vol imposar properament al Regne Unit en el que totes les transaccions es faran a través d’assentaments electrònics, i que probablement donarà peu a un mercat negre de divises i als crims impunes que la cosa comporta que abans d’un any ho hauran de cancel·lar.