ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 8 de gener de 2014

Entendre la crisi (1)

Com creen diners els bancs?.

D’entrada del no res, només amb operacions comptables. Anem a veure-ho:

En el balanç d’una empresa podem distingir l’Actiu del Passiu. En el Passiu hi ha els recursos monetaris que hem invertit en l’empresa, en l’Actiu hi ha allò en què hem invertit aquests recursos. En el Passiu hi trobem recursos no exigibles o Capital i recursos exigibles (que els haurem de tornar). En l’Actiu hi trobem Immobilitzat (edificis), Realitzable (mercaderies i clients) i Disponible (diner).

Suposem la concessió d’una hipoteca de 200.000€ per part d’un banc.

Assentaments:

Realitzable (clients deutors) a Exigible

200.000€

Concessió del crèdit o hipoteca.

Exigible a Disponible

200.000€

Disposició de la hipoteca per part del client, compra de l’immoble

Disponible a Exigible

200.000€

Ingrés per part del venedor de la venda de l’immoble

Sigui per un sistema de balanç entre bancs o directament per ingrés en el mateix banc per part del venedor, les entrades i sortides s’equilibren i el banc ha creat 200.000€ que ha invertit en clients. Aquí el banc més gran es menja el petit perquè si el balanç entre ells li és favorable (té més clients) li arriba diner creat per altres entitats bancàries, i aquestes el perden.

Exigible a Disponible

200.000€

Disposició per part del venedor

Disponible a Realitzable

400.000€

Pagaments terminis hipoteca. Principal més interessos

No només la disposició del venedor pot ser compensada pels pagaments de la hipoteca, sinó que, com en la primera operació, les compres del venedor a un tercer poden ser també ingressos a la entitat bancària i compensar el possible declatge temporal o fins i tot compensar aquesta disposició del venedor.

Com veieu tot és qüestió d’equilibris comptables. No cal que el banc tingui els diners, de fet no té els diners. Al final hi ha uns beneficis de 200.000€ (import dels interessos) sense que el banc hagués de disposar de diner en metàl·lic, ni donar-ne.

De fet qui fa real aquest diner creat pel banc és el treball de l’hipotecat amb el pagament dels terminis, mentre aquest tingui feina o bé el puguin desnonar amb els preus dels habitatges pujant, al banc li interessa donar quantes més hipoteques millor, sense límits per les pròpies reserves de capital, sinó només pels equilibris comptables, que li seran tant més favorables com més clients tingui.



  1. Amic, amb aquesta base no anem enlloc. El banc que descrius com a model universal actual, solament existiria en un estat autocràtic on l’autòcrata fes de banquer i obligués a la gent a no tenir moneda ni res valuós d’una forma efectiva, cosa que no ha existit mai en cap territori ampli i solament es dona en el si de sectes i societats tancades de bojos.

    Per incompetència en teoria bancària i financera estás fent una caricatura del sistema bancari que es vol imposar properament al Regne Unit en el que totes les transaccions es faran a través d’assentaments electrònics, i que probablement donarà peu a un mercat negre de divises i als crims impunes que la cosa comporta que abans d’un any ho hauran de cancel·lar. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent