El nou nacionalisme espanyol: Ciudadanos.
Pel nacionalisme de Ciudadanos, inspirat en el nacionalisme francès de l’Estat-nació, la Nació española, que es concebuda, representada, volguda, sentida i viscuda com un organisme col·lectiu, tendeix a convertir en obsolets tots els agrupaments intermedis entre l’individu i la Nació. D’aquí la necessitat de desmuntar les nacionalitats de la Constitució del 78 o el Concert basc o la insistència en la igualtat de tots els individus davant la Nació. Hom no és andalús, català, aragonès, … per resultar, aleshores, espanyol, sinó que hom és espanyol en abstracte com a nacional, i tota la resta esdevé secundari i subordinat. Igual que a França, a España podrien redibuixar les regions una i una altra vegada, perquè la qüestió important és ser francès/espanyol.
Així en llocs com a Catalunya on creix l’oposició entre catalanitat i espanyolisme, a aquells que opten per l’espanyolisme els és molt més adient Ciudadanos que el PP o el PSOE, poden ser espanyolistes sense cap necessitat de ser catalans en qüestions d’identitat. Així els ciudadanos només es consideren catalans en un sentit subordinat i secundari.
El nacionalisme de Ciudadanos propugna alliberar l’individu de tots els llaços socials intermedis per definir-lo com a espanyol i cèl·lula d’un organisme nacional. ¿Com pot tenir Catalunya EL DRET A DECIDIR, si no existeix, si és una simple descripció geogràfica?. Espanya és entesa no com el resultat d’un pacte entre individus lliures, sinó com un organisme, com una col·lectivitat amb solidaritat orgànica. Així els individus a Catalunya formen part d’Espanya com les cèl·lules del meu braç formen part del meu cos. Aleshores la nació esdevé la Nació.
Aquesta relació directa entre individu i nació fa que en els trets de la nació es manifestin els trets de l’individu i al revés. ¿De quina o quines filosofies polítiques beu l’individu espanyol proposat per Ciudadanos?