Com és l’home del Leviatan?. No té Appetitus sicietatis, no constitueix societat civil, l’individu és a-social. Tot home té dret a tot, sense limitació de cap mena, i el dret natural coincideix amb el poder. Cosa que porta al «Omnium in omnes bellum», guerra de tots contra tots.
Aquest individu no busca cap perfeccionament, no es mou des del seu interior sinó que es mogut pels objectes exteriors del desig i les passions, com un metall (individu) per un imant (desig).
L’individu és a-social i per això precisament necessita de l’Estat, n’és depenent. L’Estat és qui proporciona i garanteix a aquests individus els fruits de la indústria, l’imperi de la raó, la pau entre ells, la seguretat, la prosperitat, la societat, la ciència, la benevolència. No hi ha societat humana possible sense aquest Estat absolut.
Sorgeix així el contracte que engendra l’Estat, el Leviatan.
«És una vera unitat de tots els homes en una i idèntica persona, feta per pacte de cada home amb cada home, com si tothom hagués de dir a tothom: Autoritzo i abandono el dret a governar-me a mi mateix en aquest home o en aquesta assemblea d’homes a condició que tu abandonis el teu dret i autoritzis totes les seves accions de manera semblant. Fet això, la multitud així unida en una persona s’anomena «Estat», en llatí civitas, Així és la generació d’aquest gran Leviatan o més aviat (per parlar amb major reverència) d’aquest Déu Mortal a qui devem, sota el Déu Immortal, la nostra pau i defensa» (Leviathan, II, 17)